Aida Torres va tancar un 2023 de contrastos, amb una lesió a l’espatlla que la va condicionar, però també amb resultats que mai havia obtingut. Finalment ha decidit operar-se, una acció que l’ha de beneficiar a llarg termini però que la deixa fora de combat durant gairebé tot el 2024.
El 2023 va ser un any marcat per la lesió a l’espatlla?
Sí, em va condicionar molt, sobretot en el tram final de temporada. La lesió em va començar al juny, i a partir de llavors va ser una muntanya russa: a vegades em permetia fer més, i altres em limitava. Al final, el dolor ja no em permetia competir al màxim de les meves possibilitats.
Quina lesió va tenir?
Un esquinç a la zona de l’Slap de l’espatlla dreta. En l’escalada fem molts moviments utilitzant aquesta zona, i ens cal tenir l’espatlla amb la màxima estabilitat. Al final el meu ventall de moviments quedava molt limitat.
Tot i la lesió, l’any 2023 va assolir bons resultats en la modalitat de bloc.
Sí, perquè vaig fer una cosa que no havia fet mai, com és quedar-me a una posició d’entrar a unes semifinals de la Copa del Món. Fa anys que tinc aquest objectiu, i quedar-me tan a prop va ser una sensació molt satisfactòria. Em va servir per veure que el treball i l’esforç podien tenir recompensa.
Tanca la temporada i li apareix un dilema: operar-se l’espatlla i perdre’s tot l’any, o no fer-ho i competir amb el condicionant del dolor. Què li fa decantar la balança?
En un principi no volia passar pel quiròfan, perquè sabia que volia dir perdre tota la temporada. A través de tots els professionals que vaig consultar, que en van ser molts, vaig posar totes les opcions que tenia disponibles sobre la taula. Em van fer veure que hi havia alternatives a l’operació, però que hauria d’acabar passant pel quiròfan tard o d’hora. Sense fer-ho, podia solucionar el problema uns mesos, però em tornaria el dolor. He acceptat tot el que comporta operar-me per tornar més forta.
I què comporta?
Perds moltes coses, per exemple en les rutines del meu dia a dia. Com a esportista tens unes rutines d’entrenament i desapareixen. I si ets una persona molt activa com jo i no pots fer gairebé res, és complicat. Veus que tot el que estaves acostumada a fer i no li donaves importància ara no pots. En el meu cas, m’afecta l’espatlla dreta, amb la meva mà hàbil, i coses del dia a dia com menjar o rentar-me les dents passa a ser complicat. T’adones com d’important és estar bé. Crec que em veig com una nova Aida, en el fet de valorar les coses i com fer front als problemes.
Com va la recuperació?
En les primeres setmanes m’obligaven a estar a casa sense fer res. En el moment de començar la rehabilitació, de seguida he buscat maneres d’accelerar la tornada, sempre de la mà dels professionals. Ara estic en l’última fase de recuperar tota la mobilitat, i ja podem pensar en com tornar a entrenar escalada. En aquest sentit, i per tenir l’estímul del meu esport, hem incorporat rutines de cames o equilibris al rocòdrom que no impliquen les extremitats superiors. Tot plegat ho hem de fer sense sobrepassar el límit perquè la recuperació avanci bé.
Per a una esportista d’elit, deu ser complicat això d’entrenar però sense posar-se al límit.
És estrany, perquè estàs acostumada a escalar a cert nivell, i ara toca començar en una dificultat molt inferior del que feies abans. Així doncs, moltes vegades veus que mentalment estàs preparada per fer unes coses, però a nivell físic no ho estàs. És una lluita constant entre el que el teu cap pensa que pot fer i el que el teu cos et permet.
I amb aquest escenari, com es planteja el 2024 pel que fa a les competicions?
Sobre això em vaig mentalitzar molt abans d’operar-me. Perquè havia de tenir molt clar que operar-me volia dir perdre tota una temporada. És cert que si tot va dins del previst és possible que pugui arribar a competir passat l’estiu, però la meva mentalitat és que sigui un any de traspàs. De posar totes les coses al seu lloc, recuperar-me bé i no anticipar-me. Si em poso l’objectiu d’arribar a una competició concreta hi voldré arribar en les màximes condicions, perquè soc molt competitiva, i això podria posar en perill la recuperació.
Així doncs, és un any de fer un pas enrere i no competir per fer-ne dos endavant?
Sí, totalment. Al final, si no m’hagués operat aquest any hauria sigut una temporada de molta incertesa en funció del que em deixava fer l’espatlla en les competicions. Accepto el que suposa l’operació, aprenc de les coses negatives i intentaré gaudir de les positives, que també en tindré en altres àmbits. Quan torni a la competició ho vull fer al màxim.
{{ comment.text }}