Al futbol de poble, la passió i el compromís sovint van molt més enllà del que passa sobre la gespa. Al Sant Quirze, una d’aquestes feines imprescindibles és la venda de tires, una tasca que assumeixen amb il·lusió Faustí Bosch i Oriol Roma, membres de la junta del club. Ells són les primeres persones que et reben quan vas al camp de futbol un dia de partit del primer equip: “Som una junta molt ben avinguda i ens hem repartit les feines”.
Tots dos s’encarreguen de la venda de les tires els dies de partit del primer equip a casa, una feina que comença aproximadament una hora i mitja abans de l’inici de l’enfrontament, rebent tant l’afició local com la visitant. L’objectiu és clar: ajudar econòmicament el club a fer front a les moltes despeses que hi ha al dia a dia del club, “com ara els àrbitres, però també poder pagar un sopar als jugadors i alhora crear caliu i bon ambient dins l’entitat”.
“Som una junta molt ben avinguda i ens hem repartit les feines del club”
Les tires tenen un preu simbòlic d’un euro, i els socis del Sant Quirze sempre en reben una de franc. A més, el sorteig d’una panera valorada en uns vint euros anima molts aficionats a col·laborar. Segons expliquen, tant la gent del poble com les aficions visitants són conscients de la importància d’aquests ajuts en els clubs modestos, i la resposta acostuma a ser positiva: “Poc o molt tothom col·labora”, explica Bosch, que afegeix que “nosaltres acostumem a fer molta gresca i la gent s’anima i sempre cau alguna tira”.
El sorteig, que es fa habitualment a la mitja part, manté un esperit ben tradicional. Davant la manca de megafonia, els responsables recorren a una pissarra i a una antiga cistella de vímet amb boles, en una escena que recorda el futbol d’abans i que desperta la complicitat del públic a la recerca de l’afortunat.
Bosch destaca que “la continuïtat d’aquestes iniciatives depèn sobretot de tenir una junta nombrosa i amb bona voluntat, capaç de repartir les moltes tasques que comporta el dia a dia d’un club: des del material, el bar o el camp, fins a la venda de tires. Tot suma”.
Tot i que sovint han de viure el partit d’esquena al joc pendents de l’entrada d’aficionats, asseguren que és una feina que fan de gust i que acaben gaudint, perquè forma part del mateix sentiment de pertinença al club.
Pel que fa als dies de més ambient, recorden amb nostàlgia els antics derbis contra el Montesquiu, tot i que actualment els partits amb més afluència són aquells en què el líder o algun equip de la part alta de la classificació visita el camp del Sant Quirze.
