Falta un estic, hi ha algun problema a la pista o algú s’ha fet mal. A qui s’ha de trucar? A Montse Cullell. Fa 12 anys que està vinculada al CP Roda, i més enllà de formar part de la junta ha col·laborat amb moltes tasques, imprescindibles i alhora invisibles, que han ajudat l’entitat a tirar endavant.
Des de fer de delegada fins a preparar el material per als primers equips, ajudar a portar el bar, encarregar-se de la publicitat o la loteria, organitzar tornejos, preparar les farmacioles a principi de curs o fer gestions amb l’Ajuntament. Una autèntica feinada, tot i que sempre ha estat acompanyada per la resta de membres de la junta.
En els darrers temps, el conjunt rodenc ha patit una evolució, en positiu. Fa 15 anys “hi va haver una reducció molt important d’equips”, i estava en un moment crític, però ara ja en són una vintena i hi ha solvència econòmica.
“Vam picar molta pedra perquè necessitàvem diners”, sobretot en temes de patrocinadors, i s’ha potenciat l’hoquei femení per tenir més equips i equiparar-lo amb el masculí. Ara mateix els dos sèniors tenen tot el material pagat per igual.
A més, s’ha aconseguit que cada divendres al vespre el pavelló sigui una gran festa familiar. “Intentem que la gent es quedi aquí, i realment es fa molt club així.”
Sempre tenen “la grada plena, dona satisfacció i fa goig”. Fins i tot gent de fora ve a animar els equips del Roda.
Cullell va entrar al Roda quan el seu fill va començar a patinar. Abans disposava de més temps, però ara continua donant un cop de mà amb el que faci falta.
“Hi ha molta feina que no es veu i que no se sap, Déu-n’hi-do les hores que ens passem al pavelló”, explica. Amb els anys, però, l’experiència també ajuda: “Amb els anys tenim moltes coses rodades, és més fàcil que al principi.”
El Roda és un club que “organitzem força coses”, com un torneig d’escoles cada any o altres de la federació.
I si això és possible és gràcies a la feina de Cullell i de la resta de persones de la junta, per amor a l’art i al club, perquè els nens i nenes s’ho passin bé, tot i que a vegades han d’entrenar a altres pavellons, com a Folgueroles, per falta d’espai o per quadrar horaris amb el patinatge.
Unes gestions que ha de fer la junta, que aviat haurà de tenir relleu. “Volem acompanyar-los almenys una temporada. Tindran idees noves segur.”
En els darrers anys també s’ha remodelat el pavelló perquè cada entitat tingui la seva pròpia habitació de material, a més de fer una sala per a reunions. El club també ha incorporat un psicòleg i ha anat a les escoles a ensenyar l’hoquei als joves.
Prefereixo aquesta resposta
