QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
Poliesportiu
Motor
Hoquei
Futbol
Resultats i classificacions

Tocant el cel… i l’OK Plata?

Després de conquerir la Copa Generalitat, l’HC Ripoll veu a l’abast el ‘play-off’ d’ascens

Dilluns al vespre, el pavelló municipal d’esports de Ripoll estava buit. A aquella hora, sol entrenar-hi l’Hoquei Ripoll, però l’entrenador del club, Francesc Carmona, va prometre als jugadors que, si arribaven a la final de la Copa Generalitat, tindrien festa.

Els ripollesos no només van arribar a la final, sinó que van guanyar-la escombrant el Noia B (9-2) en un gran partit i davant d’una afició entregada. Més de 300 persones, la majoria seguidors locals, que no van parar d’animar i de gaudir amb l’equip verd-i-negre.

Podria semblar que ser l’amfitrió de la Copa Generalitat era una arma de doble tall, però Carmona afirma que tenien “zero pressió”. La setmana prèvia a la competició van entrenar un dia menys de l’habitual. La semifinal contra el Caldes B (4-2) de dissabte seria el tercer entrenament i la final, el quart. “No volia carregar-los de pressió”, assegura.

De fet, el Ripoll, que està fent una gran temporada a la lliga de Nacional Catalana, es va classificar per a la seva Copa in extremis, a l’última jornada de la primera volta. Hi van arribar en una dinàmica ascendent.

El president de l’entitat, Josep Izquierdo, qualifica el cap de setmana de “perfecte” i creu que l’equip tenia més pressió a la semifinal, que no pas a la final. El Caldes ja havia sortit derrotat de Ripoll a la lliga (3-2), mentre que el Noia havia vençut els ripollesos (4-3), però la revenja va ser sonada.

Actualment, l’HC Ripoll és el segon classificat de la lliga amb 36 punts, però és que del primer al sisè classificat només hi ha cinc punts de diferència. “Aquest any hi ha més equips amb nivell i més bons jugadors”, afirma el tècnic ripollès.

A l’OK Lliga Plata, la segona categoria de l’hoquei estatal, només hi puja un equip, que ha de superar dues eliminatòries a doble partit. Un Play-off on només es classifiquen els quatre primers de la lliga.

La idea del club és “créixer” i això implica aconseguir ascensos i arribar a categories amb més nivell, “perquè la base tingui un mirall més fort”. Tant Izquierdo com Carmona pensen que l’objectiu és entrar al Play-off. “Jornada a jornada, però ho provarem segur”, afirma l’entrenador.

L’equip ha estat tota la temporada a la zona alta guanyant i passant per sobre de rivals que fins fa poc havien militat a l’OK Lliga com el Vilanova o el Taradell. De fet, Izquierdo no dubta a assenyalar que la Nacional Catalana té més competitivitat i és “més difícil” que l’OK Plata i, de fet, els equips d’OK Lliga “es reforcen amb molts jugadors de la nostra categoria”.

A la pretemporada han competit amb conjunts com el Tordera, l’Olot o el Manlleu, obtenint resultats meritoris amb alguna victòria inclosa.

Una trajectòria meteòrica

La temporada 2016-2017, el Ripoll va baixar a Primera Catalana. La travessia pel desert va allargar-se fins a la temporada 2021-2022, en què coincidint amb el vuitantè aniversari del club i l’arribada de Carmona a la banqueta, va obtenir l’ascens més desitjat. “Ens va marxar el porter titular i només vam incorporar dos jugadors”, recorda.

El primer any a la Nacional Catalana, l’equip es va salvar a la penúltima jornada després de mantenir el bloc, “perquè el vestidor funcionava bé”. L’any següent, es va renovar el 40% de la plantilla i la permanència es va aconseguir quatre o cinc jornades abans del final.

L’any següent es va tornar a renovar gairebé la meitat dels jugadors, perquè “els equips d’Osona ens els fitxen”, però el Ripoll es va salvar amb més marge. La temporada passada es va fer el salt de qualitat: a punt de classificar-se per la Copa Generalitat i a tres punts de jugar el Play-off.

Enguany, l’equip ha fet un pas endavant amb els fitxatges incorporant tres jugadors que han donat un plus: Arnau Font (Taradell), Pau Contreras (Manlleu, 1Cat) i Biel Jutglar (Voltregà, Nac. Cat), a més de mantenir a Nil Generó i comptar amb un porter “diferencial” per segon any consecutiu, Albert Masoliver.

Si això li sumes una plantilla “molt bona” i un capità com el mític Jaume Farrés, amb passat a l’OK Lliga, és un còctel perfecte. “Tenim jugadors d’equips d’Osona que són molt bons en l’apartat tàctic i individual i no els valoren prou”, afegeix Izquierdo.

L’equip entrena tres dies a la setmana, fa una hora i mitja de físic els dimecres i una hora de vídeo els dijous -dues hores a principis de temporada-. Carmona, que va venir del Vic d’OK Lliga es va trobar un club “desestructurat”, però s’ha aconseguit enfortir la base i feia anys que no venien equips d’Osona a “buscar jugadors del planter”.

“Això és un orgull pel club i també ens permet portar jugadors de nivell que es refien del projecte”, afegeix. L’equip té nou jugadors del primer equip i dos o tres juvenils que entren en la dinàmica dels sèniors per foguejar-se i ajudar quan toqui.

Tenen segon entrenador, un preparador de porters, una fisioterapeuta i un preparador físic. Això ha permès que l’equip arribi bé físicament a la segona part de la temporada, la decisiva.

Els diners per arribar a l’OK Plata

Izquierdo fa vint anys que és a la junta del club i des del 2018 n’és el president. El somni de tornar a l’OK Plata és a prop. Una categoria que no és el topall màxim del Ripoll, ja que la temporada 1982-1983 va jugar a la màxima categoria.

A banda de tenir un bon equip, per arribar a la categoria de plata calen diners. El Ripoll té un pressupost d’uns 50.000 euros, que s’hauria d’incrementar fins als 75.000 per afrontar els desplaçaments a Galícia, Madrid o Alcoi.

Per sort, la majoria dels equips continuen essent catalans. El Ripoll té patrocinadors a la samarreta i publicitat al pavelló, però falta “que ens ajudin les grans empreses del Ripollès com CBG, Comforsa, Sodeca o la Sopal”.

La base de jugadors també és menor respecte als equips d’Osona i la Garrotxa, que en tenen 200, mentre que el Ripoll en té uns 75 sense comptar el primer equip. El planter del Ripoll té jugadors de tota la comarca, excepte de la zona de Camprodon “on l’hoquei no ha arrelat”.

Al Ripoll l’exigència és màxima, però l’equip ha collit els fruits al treball de molts anys.

El CP Ribes, a l’alça

Si l’HC Ripoll va bé, el CP Ribes de Freser, del grup C de la Tercera Catalana, va llançat a l’ascens i a guanyar la lliga. Els ribetans són líders amb 39 punts després de 15 partits. Han guanyat 13 duels i només n’han perdut dos. Són els màxims golejadors de la lliga amb 115 gols i n’han rebut 43. Els ribetans han incorporat dos jugadors del Ripoll de molt nivell, David Martín (22 gols) i Enric Monje (41 gols).

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

En aquesta enquesta han votat 255 persones.