Amb la seva innegable passió per a la muntanya, Joan M. Vives Teixidó ha escrit i publicat recentment el seu nou llibre amb el qual ha guanyat el XXIV Premi Vèrtex. Amb el títol Curses i marxes, l’escriptor de Ripoll dona a conèixer i repassa els inicis i l’evolució de la competició de muntanya a Catalunya, des dels seus orígens l’any 1909, fins el 1936 amb l’aparició de la Guerra Civil.
Què explica el llibre?
És una història de l’excursionisme. Concretament, de la seva evolució en la competició. Des dels seus inicis el 1909 amb les primeres curses de muntanya, fins al canvi que es va produir el 1927 amb l’aparició de les marxes de regularitat. Vaig decidir-ho tallar l’any 1936, ja que amb la Guerra Civil les coses van ser molt diferents…
Què el va motivar a escriure’l?
Bé, podem dir que és el resultat de dos articles que vaig publicar anteriorment: Un, del 2011, entorn les curses del Centre Excursionista de Catalunya que aleshores va sortir a la Revista Muntanya; i, l’altre, sobre l’origen de les marxes del Centre excursionista Rafel Casanova, l’any 2017. A partir d’aquí, vaig veure l’oportunitat d’ampliar la recerca i de repassar la història de la competició.
Quina sensació té un cop publicat?
Suposa una gran satisfacció, ja que, al darrere, hi ha una recerca de gairebé un any. Avui dia, la gent es pensa que això de córrer és una moda recent, però fa 100 anys que ja es feia.
Quin missatge donaria per animar a la gent a llegir-se’l?
Penso que és un llibre entretingut, fins i tot per qui no forma part del món de la muntanya i l’excursionisme. Al cap i a la fi, és conèixer una part més de la història de Catalunya.
Com i quan neix la seva passió pel món de la muntanya?
Quan tenia 3 o 4 anys el meu pare ja em portava al Club Excursionista de Ripoll. Podem dir que allà va començar tot. Va ser amb 17 anys, però, que vaig anar al Costabona i em vaig adonar que la muntanya realment m’agradava molt.
I, per l’escriptura?
Des de fa un bon temps, també. Recordo que amb 15 anys vaig començar a escriure en una llibreta les sortides que feia. De fet, en tinc un feix, ja que, avui dia, encara ho faig. Vaig escriure el meu primer article a principis l’any 1980 o 81, sobre el camí dels Ganxos del Puigsacalm. Vaig pensar que no ho coneixia gairebé ningú i va sortir publicat al Vèrtex, la revista de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). I, aquest, és el meu 15è llibre ja.
I, fins avui dia, has anat corrent i competint?
Sí. Vaig començar amb les curses de muntanya, en els seus orígens, que érem quatre gats. També he participat en maratons de muntanya, carreres de BTT, curses d’orientació i marxes de regularitat i resistència. He anat fent una mica de tot. De fet, encara continuo corrent. Actualment faig canicròs.
Què és el que més li agrada del món de la muntanya?
M’agrada el fet d’estar-hi, en general: Sigui a peu, corrent, en bicicleta; faci sol, plogui o nevi; amb ensurts, amb una allau o amb congelacions. És una manera de conèixer món i territori.
I, si s’hagués de quedar amb un moment o record, quin seria?
Recordo especialment la mitja marató de muntanya de Sant Llorenç Savall, l’any 98 o 99. Vaig entrar en un estat de bogeria, arribant a la línia de meta xiulant i sense cansament. I, tot i que plovia, em notava magnífic. Sense dubte, és la millor sensació que he tingut mai en una cursa.
Li queda algun somni per complir?
Sí, tinc també una llibreta on apunto tots els meus objectius. M’agradaria subratllar tots els indrets i muntanyes de Catalunya i arreu que tinc encara pendents per conèixer.
Finalment i per conèixer-lo una mica més. Què li agrada fer en el seu temps lliure?
Em dedico molt a la pedra seca, que també té relació amb la muntanya. Formo part d’una Associació, he participat en concursos i congressos, i he fet diversos treballs relacionats amb el tema. Soc també validador d’una aplicació que es diu Wikipedra, en la qual es cataloguen les construccions de pedra seca de Catalunya, i he restaurat barraques i marges.
