La temporada passada es va pujar a Primera Nacional Catalana quan ningú ho esperava. Quina en va ser la clau?
Vam fer un equip nou amb quatre incorporacions joves i amb moltes ganes. Això va donar estabilitat als nois que ja teníem aquí. La confiança que portava el nou entrenador i la dinàmica de joc i entrenaments van ajudar a fer un equip per sobre de les individualitats.
A més de la seva feina com a entrenador, Francesc Carmona ha recuperat algun jugador que semblava haver acabat el seu recorregut al club.
Sí. Hi havia jugadors que per la seva feina o més aviat per no prendre-s’ho seriosament van ser convidats a plegar o bé continuar però posant el llistó d’exigència bastant alt. La feina de psicòleg de Carmona ha fet possible que siguin útils encara. També hi té molt a veure la feina de la preparadora física, que no només ha agradat als jugadors sinó que ha afavorit que no hi hagi hagut lesions com en altres temporades.
Aquesta estructura serà flor d’un dia o encara que hi hagués un altre entrenador es mantindria?
L’estructura continuaria perquè els jugadors se l’han cregut encara que fos amb un altre tècnic.
L’objectiu d’aquesta temporada és mantenir la categoria o bé es pot aspirar a cotes superiors.
Esportivament ens cal consolidar-nos a la categoria. La Nacional Catalana és considerada més forta que l’OK Plata, on hi ha equips de fora de Catalunya més fluixos o que han de venir a buscar jugadors catalans. La possibilitat d’ascens podria ser-hi, però ens caldria un espònsor fort, per fer viables els desplaçaments. També ens caldria algun reforç esportiu, és clar.
L’hoquei base sovint ha de prescindir d’alguna categoria perquè clubs d’Osona s’emporten jugadors. Aquest és el gran handicap del HC Ripoll?
Això ha passat sempre. Vic, Voltregà i Manlleu són equips molt atractius, més pels pares que pels mateixos jugadors. Alguns es pensen que tenen un crac a casa. Nois que porten bé els estudis i els compaginen amb la pràctica de l’hoquei mentre juguen a Ripoll. Quan se’ls emporten a Osona, maten hores a la carretera o al pavelló esperant que acabin els entrenaments. I sovint per orgull o pel que sigui els costa de fer el pas enrere.
Alguns que sí que han fet aquest pas i han tornat han donat bon rendiment al club.
Tothom és lliure de marxar. Alguns ho proven i no els va bé i pleguen. Aquest cas és molt negatiu per l’esport i pel club. Llavors hi ha els que han marxat com en Beget, en Camprubí o en Jaume Farrés, que han tornat i són el màxim a què podem aspirar, perquè han jugat a OK Lliga i ens porten experiència. Esperem que després d’arribar el més lluny possible, l’Humbert Serra acabi tornant també.
Ara que hi ha força noies a l’hoquei base, veu factible tenir un femení sènior aviat?
Estem en una fase de consolidació d’un equip femení de base que ja es va iniciar la temporada passada. Són vuit o nou nenes que faran un bon conjunt, i que ha de servir per tornar a tenir un femení sènior com en el passat.
A Ripoll els esports d’equip no passen pel seu millor moment. Per què creu que l’hoquei patins és l’excepció i té una afició tan fidel?
Jo quedo parat de l’afició que encara aguanta de principis dels anys vuitanta, quan es va pujar a Divisió d’Honor. Sempre hi ha hagut afició, tant a Ripoll com a Ribes o Campdevànol. Són gent que ho transmet als seus fills. Tradicionalment, el Ripoll ha estat en categories significatives de l’hoquei patins. M’agradaria que l’Ajuntament apostés encara més pel nostre esport, perquè és atractiu, es pot arribar a dalt de tot i dona visibilitat al poble de Ripoll. Aquest any jugarem per tot el territori català i estaria bé un suport institucional més decidit.
Seria important que Ribes o altres pobles de la comarca recuperin l’hoquei patins?
És difícil perquè a Ribes s’ha apostat sempre per l’esquí, i el Consell Comarcal i altres entitats ho han sostingut amb subvencions. I ells tenen l’única pista apta per jugar a hoquei a banda de Ripoll. L’HC Ripoll és ara mateix un mirall del Ripollès perquè tenim jugadors de les Llosses, Queralbs, Ribes, Sant Joan i Campdevànol.
{{ comment.text }}