Una vintena llarga de joves es reuneixen cada tarda al parc de barres del parc Xavier Roca i Viñas de Vic, al costat del nou skate park. Es posen música, escalfen i un cop s’han untat les mans amb magnesi practiquen una sèrie de moviments i exercicis que atrauen mirades curioses per la seva complexitat i vistositat. Són alguns dels que componen la cal·listènia, una disciplina esportiva que utilitza el pes corporal per realitzar figures i que darrerament s’ha posat de moda entre alguns grups de joves si bé fa anys que es practica i fins i tot n’hi ha referències de l’antiga Grècia. De fet, el nom prové del grec kallos –que vol dir bellesa– i sthenos –que significa fortalesa.
El rodenc Sergi Higueruelo i el moianès Alan Antúnez s’hi van aficionar ara fa quatre anys. Tots dos tenen 21 anys i comparteixen el fet d’haver practicat escalada prèviament. “Un company d’escalada em va ensenyar un vídeo d’un noi que feia cal·listènia i em va cridar l’atenció. Ho vaig voler provar en un parc de Roda i vaig veure que era molt complicat i que requeria molt entrenament”, explica Higueruelo, que a mida que s’hi va anar aficionant va deixar l’escalada. En el cas d’Antúnez li van tancar el rocòdrom on anava i “buscava un esport que m’agradés fins que vaig trobar aquest i em vaig fer instal·lar una barra al jardí de casa per entrenar”. En tots dos casos, els vídeos d’altres practicants a les xarxes socials han estat la referència i la base per entrenar, a la qual després hi han sumat els coneixements d’un cicle formatiu d’esports que han cursat. “També ens ajudem molt els uns als altres perquè hi ha perill de lesionar-se si no es fa bé”, asseguren.
Higueruelo i Antúnez es van conèixer a Vic, on tots dos van anar a parar quan van saber que hi havia altres joves amb qui compartien afició. “Jo vaig començar a venir al parc infantil del cementiri però no ens anava bé i vam recollir firmes per demanar a l’Ajuntament ajuda per crear-ne un de nou”, recorda Higueruelo. Ho van aconseguir el 2017 i a banda d’entrenar-hi també hi fan competicions i exhibicions, una de les quals aquest estiu. “Des de llavors ja tenim gent que ens va veure i s’hi ha sumat. Alguns són nois que no es podrien pagar un gimnàs i és una manera que portin una vida saludable, i també en tenim d’altres que venen del món de la gimnàstica artística i que són molt bons perquè tenen molta tècnica”, destaquen. El grup el completen sovint joves d’altres poblacions amb parc de barres com les Masies de Voltregà o Ripoll.
Els exercicis de la cal·listènia, pels quals són necessaris força, resistència i flexibilitat, es divideixen en els bàsics, que serveixen per enfortir els músculs; els estàtics, que consisteixen a mantenir una mateixa posició durant un període de temps, i els dinàmics, que impliquen moviment. D’aquesta base, en va sorgir l’street workout, on s’inclouen combinacions dels bàsics amb una sèrie d’exercicis acrobàtics. Tots es fan en una instal·lació relativament petita formada per barres altes, espatlleres, escales i paral·leles. “Entrenem molt però encara ens falta molt nivell per competir amb altres parcs com la Barceloneta o Sant Cugat, on hi ha esportistes molt bons. Per no parlar del nord d’Europa, on tenen molta més tradició”, comenten.
Per anar creixent tenen en ment crear un equip, al qual fan una crida a unir-s’hi noies perquè de moment no en tenen, i quan la Covid-19 ho permeti també volen organitzar més competicions. “A veure si de mica en mica la gent ens va veient amb més bons ulls, perquè alguns ara ho fan amb mala cara pel fet que som un grup de nois”, lamenten. I amb l’embranzida que els dona veure que estan en auge també han fet una llista de desitjos que encapçala disposar d’un local cobert per poder practicar la cal·listènia tot l’any.
