Ja havia publicat Les multinacionals de l’entreteniment. Futbol, diplomàcia, identitat i tecnologia (Editorial UOC, 2020), on recollia tota la seva trajectòria investigadora desplegada entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic-UCC, però ara volia arribar al gran públic i ha tret a la llum l’obra divulgadora La disneyització del futbol (Eumo, 2021). El professor de la UVic Xavier Ginesta continua explorant l’evolució de la indústria del futbol europeu i aquesta vegada se centra en com en les últimes dècades ha adoptat estratègies de comunicació i gestió de The Walt Disney Company, la principal empresa d’entreteniment del món.
“La divulgació científica en l’àmbit del management esportiu no està desenvolupada a Espanya com passa en altres mercats editorials com l’anglosaxó, on hi ha molts llibres sòlids com el del periodista osonenc Pol Ballús sobre el Manchester City. Per això vaig creure que podria ser interessant i vull agrair l’aposta d’Eumo per donar-hi sortida”, diu el professor de màrqueting esportiu i investigador del grup de recerca TRACTE de la universitat vigatana. Ginesta va realitzar una recerca qualitativa a través d’un seguit d’entrevistes a responsables de la indústria de l’esport i dels mitjans de comunicació per contextualitzar per què hi ha hagut diversos dirigents del futbol que han associat l’actual lògica capitalista que abraça el futbol amb la cultura Disney. És el cas de l’excandidat a la presidència del FC Barcelona Víctor Font o l’actual president de LaLiga, Javier Tebas. L’autor explica que la disneyització va associada al procés d’americanització de les organitzacions esportives i de les competicions i també a la cultura de l’espectacle i a la progressiva tematització de les instal·lacions. Un context que és el caldo de cultiu per poder “franquiciar” el futbol, a l’exemple del City Football Group. Aquesta manera de fer es veu també en empreses de comunicació que acaben comercialitzant els seus herois i mites i construint universos particulars usant qualsevol tipus de suport i també amb uns aficionats que s’han convertit en consumidors i productors de continguts en el marc de la societat digital. “Ara no n’hi ha prou d’arribar a l’estadi i seure a la teva localitat. L’estadi és globalment un teatre i l’espectacle es deslocalitza per tot arreu perquè l’aficionat es trobi còmode enmig d’una experiència immersiva tanta estona com sigui possible, des de les hores prèvies fins que ha passat el partit”, assegura.
Aquesta transformació dels clubs de futbol en multinacionals de l’entreteniment s’ha produït perquè en un determinat moment ja no només es prioritzen els resultats al camp sinó també la gestió dels ingressos. “L’exemple paradigmàtic és com evoluciona el Manchester United als anys 90 i després han vingut la resta, sobretot Madrid i Barça, que han tingut Beckham i Messi com a jugadors que hi ha que considera que han estat com Mickey Mouse”, comenta Ginesta. O fins i tot més que la figura insigne de la principal companyia d’entreteniment, ja que segons el professor “el valor de ser únic i improvisar en cada partit va a l’alça i això no ho feia Mickey Mouse”.
El llibre es va presentar la setmana passada a Barcelona, en una conversa entre Ginesta i el periodista Antoni Bassas, mentre que a Vic se’n farà una altra dimarts a les 7 de la tarda al Casino que comptarà amb la presència del director editorial d’EL 9 NOU, Agustí Danés. En l’acte es desgranaran més en detall totes les idees al voltant de la disneyització, un concepte utilitzat tant per la comunitat científica com pels crítics del futbol-negoci.
