La maternitat, una cursa sense dorsal

Anna Comet disputa una de les curses més importants de la seva vida. No porta dorsal i dura nou mesos però segur que serà la seva millor victòria, la més sentida. I serà una victòria doble, la de ser mare i la de demostrar que l’embaràs no és un problema per continuar fent esport. L’atleta de la Guixa ho va tenir clar des del primer dia. “Vaig llegir molt, vaig començar a buscar informació i vaig veure que es podien fer un munt de coses i en tenir un embaràs normal i que la meva ginecòloga, Núria Fusté, m’animés a fer-ho, en cap moment m’he plantejat parar”. “Cada dia intento anar a córrer. Ara, ho combino amb la natació” Comet està al setè mes de l’embaràs (entre la 33a i la 34a setmana) i continua sortint a trotar. “Durant l’embaràs ho he fet gairebé diàriament. Aquests últims mesos ho combino amb la natació perquè corrent amb la panxa ja no vas tan còmoda”. A l’hivern va fer molt esquí de muntanya i els caps de setmana encara “miro d’anar a fer muntanya caminant, a pujar algun cim amb bastons i baixar tranquil·lament”. La seva intenció és allargar-ho fins al final. “Cada cop vas més lent perquè la panxa pesa més i perquè vigiles més on poses els peus, però no és important anar ràpid o lent sinó sentir-se còmoda”. Comet tenia molt clar que volia difondre la seva experiència. Periodista de professió, Comet volia que les dones fossin conscients que “l’embaràs i l’esport són dues coses normals i que perquè et quedis embarassada no has de deixar de ser la persona que ets, no has de deixar de ser esportista”. "Si l'embaràs no anés bé i m'hagués d'estar al llit, ho hauria fet, sense dubtar" L’atleta de la Guixa ha seguit els controls dia a dia comprovant que tot anava bé. “No he trobat cap indicatiu que em digui que fer esport no és bo. Sempre que l’embaràs sigui normal. Si a mi la doctora m’hagués dit que l’embaràs no anava bé i havia de parar i estar 24 hores al llit, ho hauria fet, sense dubtar. Però si tot va bé, no veig la necessitat de parar”, explica Comet. Aquesta setmana mateix, es visitava amb una fisioterapeuta especialista en sòl pèlvic. “Ho vam mirar bé i em va dir que encara podia seguir corrent, suau, perquè tot continua ben posat”. Evidentment Comet ha abaixat “moltíssim” el ritme però “el meu dia a dia és córrer”. Això fa que l’exercici que fa ara sigui molt inferior però encara molt per sobre del que faria una dona que practica poc esport en el seu dia a dia. La paraula competició ha quedat congelada –a l’espera de recuperar-la després del part–, però l’esport li va bé per mantenir-se en forma “tant a nivell físic com mental. Jo ho trobaria a faltar”. Li van ploure crítiques "fins i tot de nois que mai estaran embarassats!" Les crítiques en difondre l’aventura també han arribat. “Hi ha hagut gent que m’ha tractat de beneita. Gent gran i gent jove i fins i tot nois que mai estaran embarassats”, exclama. Però també ha trobat gent “i dones que no son tan esportistes” que li han donat les gràcies “perquè han vist que poden continuar fent coses”. Anna Comet sortirà de comptes la darrera quinzena d’agost. “Em queda un mes i mig”, afirma. L’esport espera que també l’ajudi en el part i sobretot en la recuperació. “Segur que serà molt més ràpida perquè la idea és tornar a l’alt nivell si puc”. Això sí, no es posa terminis. “Vull fer coses però de mica en mica, a mesura que la fisio em digui que tot va bé. No m’estressa, no tinc pressa”. A l’horitzó hi té dues curses, la Transrockies Run, als Estats Units l’agost del 2019, i la Marathon de Sables, “el meu gran projecte”, l’abril del 2020. Sap però que haurà de batallar contra crítiques de nou. “A nivell social estem molt enrere i és feina de les dones. Si en Marc, el meu home, aquest proper novembre digués que marxa deu dies a competir, jo ho entendré i l’altra gent també. Si ho fes jo, em dirien que soc mala mare”. “Però si està amb el seu pare... No per això me l’estimo menys”, exclama. “Necessitem evolucionar i batallar nosaltres”, admet Comet, que és a punt de creuar la meta de la cursa més important. Una cursa de vida.

La maternitat, una cursa sense dorsal

Membrado tanca el seu primer Junior WRC amb quatre ‘scratch’ a Xile i un quart lloc final

El ple de Vic rebutja restituir els símbols de la UE Vic a l’estadi Hipòlit Planàs

El Bloc a Bloc situa els nou escaladors a les finals del Campionat de Catalunya

Gabriel Marcelli acaba segon a Vimianzo i es jugarà el títol de campió d’Espanya a Ripoll

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Roben material dels Bombers de Vic