“En una cursa la ment juga un paper molt important, és un 60%”

“És un moment de moltes emocions, costa de descriure, però sobretot vaig sentir molta felicitat”, assenyala Marta Sánchez (1995), campiona de l’Iroman de Calella-Barcelona, que va tenir lloc el darrer cap de setmana.

La triatleta vigatana va realitzar una gran exhibició, liderant la cursa de principi a fi i traient gairebé cinc minuts a la seva perseguidora.

Amb una marca global de 8 hores, 31 minuts i 3 segons, Sánchez expressa amb ironia que, el primer que li va passar pel cap al creuar la línia de meta, va ser: “per fi s’ha acabat”. “És una prova que requereix molt esforç, lluites contra contrincants, però també contra tu mateix”, afegeix. “La ment juga un paper molt important, et diria que és un 60%”, indica.

A banda d’enfilar-se a l’esglaó més alt del podi, Sánchez va aconseguir classificar-se pel Campionat del Món que es disputarà a Hawaii el 2025. Però això no és tot. I és que el seu primer any com a triatleta professional és per emmarcar. Ha aconseguit guanyar també l’Iroman de Pucón i Sud-àfrica, i, el passat mes d’agost, va obtenir la sisena posició en l’Europeu de Tallinn.

A més, recentment, va competir per primera vegada en un Mundial Iroman, a Niça, on va aconseguí la sisena plaça. “Vaig anar-hi sense gaires expectatives, amb l’objectiu de gaudir de l’experiència”, confessa Sánchez. “Estic molt contenta, ja que no m’esperava aquest resultat”, afegeix.

La triatleta vigatana assegura trobar-se en “el millor moment de la meva carrera”. “Gràcies als bons resultats i als patrocinadors, és el primer any que em puc dedicar plenament com a triatleta professional”, expressa.

L’esportista osonenca explica que, amb la pandèmia, va abandonar la seva passió durant dos anys en cerca d’un futur laboral. Doncs, Sánchez assegura que “estic complint un somni” i espera “poder seguir dedicant-me a això i que les lesions em respectin”.

Marta Sánchez comenta que la seva passió pels triatlons va aparèixer quan tenia 18 anys: “dels 6 als 17 anys vaig fer natació sincronitzada i, quan vaig deixar-ho, la meva actual parella em va animar a provar aquest esport”. “Vaig començar per salut, però van anar arribant els bons resultats i vaig fer el salt a les mitges i llargues distàncies”, explica.

Tot i ser un esport que requereix unes grans condicions físiques, Sánchez assegura que entrena “unes 20 hores setmanals, sense gaire volum, i segueix una bona alimentació, però sense ser estricta”.

Ara, Marta Sánchez buscarà seguir amb els bons resultats en les pròximes proves que té a la vista a Austràlia i Nova Zelanda.