La natació, una manera d’aprendre a viure

Un or als 50m crol amb un temps de 40,50 segons, un or als 50m braça amb 49,01 segons i un bronze en el relleu 4×50 estils. Són les tres medalles que diumenge es va penjar Eloi Collell a la piscina del Club Natació Sabadell en el marc del Campionat de Catalunya organitzat per la Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat intel·lectual (ACELL) i van ser les últimes del seu ampli palmarès. Als seus 31 anys el nedador de Sant Vicenç de Torelló ha decidit que ha arribat el moment de deixar la competició i tancar una etapa “fantàstica” de la seva vida. Això sí, té clar que no deixarà de practicar el que ha estat el seu esport i la seva “millor manera d’aprendre a viure”. Collell va tenir el comiat que tot esportista espera: va fer unes grans carreres i va dir adeu envoltat de les persones amb qui ha compartit durant 16 anys la natació competitiva.
Els seus inicis en aquest esport van ser amb 15 anys per culpa d’una escoliosi a l’esquena que l’obligava a nedar per evitar entrar al quiròfan. L’esforç i les hores que hi va dedicar van ser tals que la seva manera de moure’s dins l’aigua va cridar l’atenció dels seus monitors, que li van proposar fer campionats. Collell recorda que no tenia “esperit competitiu” però li encantava nedar i, d’aquesta manera, com si fos un joc, el 2003 va començar a competir. Des de llavors no ha parat de gaudir i fer sentir orgullós el seu entorn, no només pels incomptables títols i pels reconeixements que se li han fet a les festes de l’esport de Vic i Torelló sinó per la constància d’entrenar gairebé a diari amb l’alegria que el caracteritza. La seva primera competició va ser a Burgos l’any 2003, on es va proclamar campió d’Espanya en 25m braça, i a aquesta la van seguir desenes de campionats territorials i de Catalunya, primer com a esportista del Club CAR de Sant Tomàs i més endavant amb l’Escola Esportiva ACELL de Barcelona, amb els quals s’ha penjat al coll més de 150 medalles entre ors, plates i bronzes però també d’altres de consolació. En l’esport no sempre es pot guanyar i ell ho sap bé després de tants anys competint. De fet, el seu lema, com el de tots els esportistes Special Olympics, és “vull guanyar però si no ho aconsegueixo deixeu-me ser valent en l’intent”. Alguns dels altres moments destacats que ha viscut van ser el 2003, quan va ser escollit per ser la imatge dels Jocs Special Olympics de Badalona; el 2011, quan va fer la primera travessia al port de Barcelona en aigües obertes quedant dels deu primers, o el 2015, quan va viatjar a Mònaco per participar al Meeting Princesa Charlene.
Collell i la seva família han lluitat paral·lelament al ritme que augmentava la trajectòria de nedador perquè “es reconegui arreu la importància de fer esport per les persones que pateixen discapacitat psíquica” i, per això, “sempre que hem pogut hem fet difusió de les competicions, ja que hem pensat que és l’única manera que podem contribuir que es normalitzi cada dia més la vida i les activitats d’aquest col·lectiu, que lluita per ser acceptat en una societat cada dia més exigent i menys tolerant”. En aquest sentit, agraeixen l’acompanyament i la dedicació al llarg de tots aquests anys del Natació Club Torelló però també del Club Natació Vic-ETB, on ha entrenat els últims anys per la seva acollida “fent que sigui un més”. Aquí també es continuarà nedant però ara ja només per plaer i estima a un esport que li ha permès viure grans moments durant la meitat de la seva vida.