L’hoquei patins femení ha evolucionat molt al llarg dels últims anys i avui dia ha augmentat el nivell tant de la competició com de la qualitat de les mateixes jugadores. Actualment els entrenaments estan adaptats i els mateixos entrenadors estan més formats per ajustar l’esport a la condició femenina, tot i que encara queda molt per fer. “Caldrà un pas més per aconseguir que les noies puguin viure d’aquest esport, que això és un somni que moltes hem tingut”, reconeix Carla Giudici, exjugadora d’hoquei sobre patins del Club Patí Voltregà i millor jugadora de la lliga 2012-13.
Giudici és recordada per haver canviat l’hoquei femení català gràcies a la seva lluita contra la normativa que prohibia que les noies poguessin competir en equips formats per nois en cap edat. El fet de ser una nena no li permetia practicar l’esport que volia, però això no la va aturar per aconseguir els seus objectius. “No va ser un any fàcil, era petita i tant jo com el meu entorn ho vam viure amb patiment. El meu club, que en aquell moment era el CP Vic, va ser un gran suport”, recorda. Amb només 4 anys, Giudici ja va començar a patinar a l’escola Sant Miquel de Vic i dos anys després va entrar a l’escoleta del Club Patí Vic. “El meu germà gran jugava a l’hoquei i al ser un esport que m’agradava i que, a més, el tenia proper a la família m’hi vaig anar aficionant”.
La polèmica que va sorgir al voltant de la seva participació en les competicions va provocar un canvi en la normativa d’aquest esport. “Un cop van decidir que no hi podia participar estàvem cada setmana pendents de trucades i gestions. A vegades hi anava perquè els equips hi estaven d’acord, però llavors l’àrbitre no em deixava jugar”, recorda ara des de la distància. “Ens trobàvem que sancionaven el club si jo jugava, era una situació complicada”, diu. Després de diversos mesos batallant, la Federació li va permetre competir en equips masculins fins als 12 anys. “Encara recordo el dia que el meu pare em va trucar en sortir de la reunió i em va dir: ‘Carla, podràs jugar fins als 12 anys!”.
Ara, després de set anys de la seva retirada al món de les pistes, Giudici recorda amb especial estima el Club Patí Voltregà, on va desenvolupar gran part de la seva trajectòria esportiva. “El Voltregà és un club especial que viu l’hoquei d’una manera diferent. És difícil d’explicar fins que no t’hi trobes dins”, diu. El record del seu club no és l’únic que destaca, també afegeix: “A vegades no són tant els campionats com els moments que vius als vestidors o en els viatges. Encara ara quan ens trobem amb les companyes ho recordem amb gràcia”.
Giudici reconeix que ara ja no està gaire activa pel que fa al club, “just vaig a veure els partits de l’equip femení”, explica. L’exjugadora afegeix que haver-se’n desvinculat també forma part d’una decisió pròpia, “jo era molt de jugar i gaudia competint, potser no acabaria de trobar el meu lloc ara”. L’hoquei continua formant part de la seva vida, ja que manté contactes en aquest món i li agrada seguir els partits i les competicions. “Ha estat un esport que m’ha donat molt”, recalca l’exjugadora d’hoquei. Giudici, que havia patit alguna lesió important, desitjava que “els problemes físics no fossin la causa de la meva retirada, volia acabar jugant”, tal com va ser.
L’exjugadora també assegura que “tot i ser una decisió molt complicada la vaig prendre amb molta consciència i antelació”. Actualment, tot i reconèixer que troba a faltar alguns moments que vivia amb l’hoquei, es dedica al món de l’ensenyament i és mestra en una escola.
Aquest estiu, Giudici, de 35 anys, s’estrenarà com a mare: “Vaig decidir retirar-me perquè arriba un moment que treballes, no tens temps per entrenar, viatjar… l’hoquei és un hobby i arriba un punt que has de posar-ho tot en una balança”. I així va ser quan la temporada 2012/13 va decidir posar punt final a la seva exitosa trajectòria esportiva després d’una vida dedicada a l’hoquei patins.
