“Vaig començar ajudant al club en la gestió i tramitació de fitxes federatives, ja que baixava cada dia a Barcelona perquè jo era d’allà i aquella època no era com ara, que es pot fer en línia”. Així recorda, Fran Valor (Barcelona, 1967), l’inici d’una història de passió i compromís amb “el meu club”, la Unió Esportiva Seva.
“Tot i que en certa manera ja en formava part perquè anava algun dia a entrenar, va ser una bona manera de començar a col·laborar amb el club i el poble”, assegura Valor, qui en aquell temps pujava a Seva els caps de setmana i per estiuejar, fins a instal·lar-s’hi definitivament.
Doncs, el que va començar sent “un favor que em va demanar el president d’aleshores, Joan Gibaja” va resultar anar molt més enllà. “De seguida ja vaig entrar a la junta com a vocal, però en clubs petits com el nostre tots acabem fent de tot”. “He sigut secretari, tresorer i fins i tot delegat del primer equip masculí, femení i de més d’un equip alhora”, afegeix.
De fet, és precisament a les banquetes on afirma haver-s’ho passat més bé: “Viure l’ambient i sentir-te part d’un equip és molt divertit”. Així i tot, i que sempre ha estat un home de futbol, “mai he jugat seriosament, ni tampoc he fet d’entrenador”. “No tinc caràcter per això, no sé si és bo o dolent”, admet entre rialles.
Després de 34 anys implicat en el dia a dia del club, fa dues temporades va decidir fer un pas al costat: “Era necessari un relleu generacional, amb gent jove i noves idees”. No obstant això, Fran Valor continua vinculat al club i sovint se’l pot veure pel camp seguint partits o, fins i tot, cuinant. “Procurem mantenir l’esperit de germanor amb sopars de Nadal, barbacoes… i a vegades m’enganyen i acabo cuinant paella d’arròs per a més de 150 persones”, explica entre rialles.
Amb tant de temps, Valor les ha vist de tots colors, també en l’àmbit esportiu. “Sempre faig la broma que he gaudit de molts ascensos, però també de molts descensos”, diu amb humor, tot recordant que fins i tot algun mitjà havia arribat a qualificar el Seva com un “equip ascensor”.
També recorda especialment quan disposaven de gespa natural: “Aleshores era un camp molt popular i molt ben considerat”. Tant, que “va arribar a entrenar-hi el primer equip de l’Espanyol de Miguel Ángel Lotina, el Barça B o l’Al Nassr, on actualment juga Cristiano Ronaldo”, indica.
El que no ha canviat amb els anys, segons Valor, ha estat la filosofia del club: “La prioritat aquí és el futbol base i que la canalla del poble o on sigui tingui un equip on jugar i gaudir, on la formació passa per sobre la competició”. I, malgrat que també reconeix que avui dia “no és fàcil mantenir el futbol base, ja que cada cop costa més trobar nanos”, considera que el club passa per un bon moment.
Perquè, després de tants anys, i tot i fer un petit pas al costat, Fran Valor té clars els seus sentiments: “Soc del Seva i, encara que soni cursi, me l’aprecio molt i sempre que em necessitin allà estaré”.
