Ho tenia clar des de feia mesos. Tants, de fet, com gairebé un any, el temps que fa que va acceptar l’encàrrec de ser l’entrenador de l’equip i salvar-lo al final de la temporada passada. Amb l’experiència que donen els anys i havent fet tots els papers de l’auca a la casa, Tudi Nogué tenia ganes de tornar a donar una alegria a l’afició i estava convençut que l’únic títol al qual podia aspirar objectivament el Voltregà Stern Motor era la WS Europe Cup, l’antiga Copa de la CERS. Ho va afirmar fins a dues vegades al programa Temps afegit d’EL 9 TV –a final de la temporada passada i a principi de l’actual– i en la darrera va afegir fins i tot que creia que l’equip tenia el talent per fer-ho aquest any i que ell mateix portaria la copa al plató. Dit i fet. El Voltregà es va emportar diumenge un nou títol europeu, 21 anys després de l’últim i novament contra un conjunt portuguès. Si la primera vegada es va desfer del Porto aquesta vegada va superar el Braga.
Nogué, que en la consecució de la primera CERS ja era el segon entrenador blanc-i-blau com ara, explica que “les prioritats que ens vam marcar amb en Lluís eren aconseguir-la malgrat tots els entrebancs que hi ha hagut de perdre jugadors abans de començar la temporada i durant el curs” i no amaga que a títol personal aquesta té un regust diferent a la primera. “Sentim una alegria immensa per haver pogut ajudar a aconseguir-ho. Aquest darrer títol, en comparació amb el primer, s’ha viscut diferent. L’altra vegada era més jove i les sensacions van ser diferents. Per mi aquesta és molt especial, perquè l’he pogut viure amb el meu fill i el meu net i si m’he de quedar amb alguna em quedo amb aquesta”, confessa.
El primer entrenador, Lluís Teixidó, que va agafar el càrrec de forma oficial aquesta mateixa temporada després de fer un canvi de papers amb Nogué, es mostra igualment satisfet i emocionat per la fita aconseguida: “És una cosa que tots desitjàvem i era un dels objectius més grans de la temporada. Fer-ho després de tant temps ha estat una alegria enorme dins el vestidor”, diu. Sobretot, recorda que és un trofeu especial per a ell perquè va marxar com a jugador sense haver guanyat res amb el club de la seva vida i, per tant, el títol encara adquireix més importància i té un rerefons més especial. “Ja ho vaig dir en la meva carta de comiat quan em vaig retirar que m’havia quedat aquesta espina clavada i, per això, diumenge va ser un dels dies més feliços que he tingut en el món de l’esport”, comenta.
La WS Europe Cup de la diada de Sant Jordi és el cinquè títol europeu del Voltregà, ja que se suma a les tres Copes d’Europa (1965-66, 1974-75, 1975-76) i a la CERS de la temporada 2001-2002. Un conjunt d’èxits que sempre s’han assolit amb una gran base de jugadors de la casa. “Ha de ser així, els títols s’aconsegueixen amb gent de la casa. Som un club formador, que això a vegades pot ser un problema perquè treballem amb molts jugadors i no tots poden arribar al primer equip. Tothom vol arribar-hi i no tothom pot”, afirma Nogué, que dedica el nou èxit a l’expresident del club Ramon Vilaró, mort recentment, ja que va ser “una de les peces importants perquè es pogués conquerir la primera”.
Una altra de les claus de l’èxit per Teixidó va ser el paper que va exercir a la final a quatre Pol Molas, retirat aquesta temporada per la fatiga crònica que pateix. “Que vingués amb l’equip va ser una decisió de tots. Jo el conec de petit i l’estimo molt. Vam viure com li van diagnosticar la malaltia i la il·lusió que ens va demostrar de voler ser a l’equip perquè s’hi trobava molt a gust i també perquè creia que podíem fer alguna cosa aquest any. Vam pensar que podia tenir un efecte motivador per a tots els seus companys”, detalla. Els tècnics van parlar-ne amb els capitans i després del seu vistiplau el van “convocar”. “Va venir amb una alegria molt gran. El vestidor se l’estima molt i ha aportat molt al grup aquests dos dies. És un cas clar que per ajudar un equip no has de tenir minuts. A vegades el que no juga també ajuda. L’equip va decidir que volia que aixequés la copa amb l’Èric i va ser el millor regal que la plantilla li ha pogut fer. A més a més, el gest demostra la qualitat humana que tenim i això em fan sentir molt orgullós”, assegura el tècnic.
Han hagut de passar 21 anys per tornar a aixecar un títol i sortejar diverses dificultats, entre les quals la pèrdua de la màxima categoria estatal de l’hoquei patins, però fidel al seu estil de joc i empès per la gran estima als colors, el Voltregà ha tornat a ser un equip competitiu. I ara vol aprofitar l’onada d’optimisme per encarar la següent temporada amb noves aspiracions i ganes de continuar sumant èxits a les vitrines del club.
{{ comment.text }}