El Centre d’Estudis de l’Esport i l’Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC continua endavant amb la seva missió de desenvolupar i divulgar nou coneixement que ajudi a millorar les pràctiques esportives actuals. Una de les línies de treball que té és la recerca sobre les estratègies de recuperació postesforç en els esports d’equip, i recentment un grup d’investigadors del centre ha publicat a la revista The Physician and Sportsmedicine un article pioner a escala mundial que se centra en el treball que fan en aquest àmbit els clubs de la Primera Divisió de futbol espanyola, considerada una de les cinc millors lligues del món.
L’estudi es fonamenta en una enquesta que es va fer als serveis mèdics i tècnics dels 20 equips de La Liga de la temporada 18-19 i els tres equips que van promocionar la temporada 19-20. “Vam aprofitar els contactes que teníem als clubs i també ens va ajudar l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol. Van contestar-nos tots i això dona més valor a l’estudi, que pot ser d’interès per als professionals del futbol”, explica Albert Altarriba, que ha liderat una recerca en què també han participat Javier Peña, Martí Casals i Jordi Vicens, tots ells investigadors del CEEAF, a més de Xavier Peirau, de l’INEFC-Lleida, i Julio Calleja-González, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
Una de les conclusions a què arriba l’estudi és que malgrat que tots els equips consideren indispensable utilitzar estratègies de recuperació pels calendaris de competició intensius que els predisposen a acumular fatiga i a tenir lesions per sobrecàrrega, no hi ha unanimitat a l’hora d’utilitzar-les, en molts casos per les percepcions individuals de cada jugador. “N’hi ha algunes que és molt clar que són útils, com el descans o el menjar, però sorprèn que també n’utilitzin d’altres com els estiraments, perquè algun estudi apunta que no hi ha evidència científica que hi ajudin”, detalla Altarriba. Les tècniques que avala la recerca científica són la hidroteràpia, la recuperació activa, el descans, aplicar peces compressives, els massatges, el contrast de temperatures, la immersió en aigua freda o les ajudes ergogèniques. També hi ha clubs que utilitzen estratègies alternatives com la relaxació, l’acupuntura o la reflexologia. La majoria d’equips posa en pràctica aquests recursos de regeneració preferentment durant l’hora posterior als partits, però també s’hi acostuma a recórrer sovint durant la pretemporada per l’augment de la càrrega i els més utilitzats són els que anomenen “naturals” com dormir, menjar i beure líquids, fer exercicis actius al camp o estiraments, ja que, segons Altarriba, “no requereixen massa infraestructura i es poden fer a qualsevol lloc”.
La recerca de la UVic es considera la primera d’aquestes característiques, ja que no hi ha constància que s’hagi analitzat esportistes d’aquest nivell a cap país del món. Sí que hi ha dos articles similars, però la base de l’estudi són esportistes de diferents disciplines i d’altres nivells competitius. La intenció és continuar ara en aquesta línia d’investigació després de veure que els clubs de futbol utilitzen les estratègies de recuperació però no proven si són eficaces o si canvia el seu efecte si s’altera l’ordre i “això és un contrasentit”. També volen replicar l’estudi a altres esports.
{{ comment.text }}