Aquest divendres fa 25 anys que l’exnedador Marc Capdevila feia arribar la flama olímpica a la plaça Major de Vic. Tot i no participar als Jocs Olímpics de Barcelona 92, Capdevila va ser l’encarregat de portar la torxa olímpica com a Millor Esportista de Vic durant l’any anterior.
Un dels protagonistes d’aquell 16 de juny va ser el nedador vigatà Marc Capdevila. Ell va ser l’encarregat de fer l’últim relleu del dia i, per tant, d’encendre el peveter que proclamava Vic subseu olímpica. Capdevila ho recorda amb emoció. “Va ser un fet històric. Vist ara en perspectiva ho veig clar”, reconeix. “En aquell moment era jove i ho veia una cosa divertida. Sabia què eren uns Jocs Olímpics però no n’era conscient del tot”, explica.
Marc Capdevila amb la torxa olímpica, aquest dijous / Jordi Puig
En aquell moment la seva elecció com a últim portador va generar controvèrsia. Alguns discutien si havia de ser ell o Pere Casacuberta, campió del món de cros, el que havia de portar la torxa. Capdevila ja era campió d’Espanya Júnior i llavors estava al centre d’alt rendiment d’Esplugues. D’aquella polèmica, Capdevila té clar que “al final el temps va posar les coses al seu lloc i jo vaig ser olímpic. Els que dubtaven de per què havia de ser jo qui portés la torxa s’ho van acabar menjant amb patates”, afirma contundent. La raó per la qual Capdevila va portar la torxa va ser com a premi per haver estat escollit millor esportista de Vic juntament amb Marta Ylla-Català en categoria femenina. Tots dos es van sortejar qui feia el darrer relleu. Capdevila va guanyar l’honor de ser l’últim.
Marc Capdevila entrant amb la torxa a la plaça Major de Vic / Jordi Puig
Quatre anys més tard, a Atlanta 1996, Marc Capdevila va competir als Jocs Olímpics disputant els 100 metres braça i establint un nou rècord d’Espanya i va ser setè a la final B, 15è al rànquing final. De portador a olímpic. Un somni fet realitat.
La rebuda de la torxa a Osona va ser multitudinària / Pere Tordera
{{ comment.text }}