Dos anys i mig després que l’última junta directiva presentés un concurs de creditors, l’administració concursal ha decidit liquidar el Club Patí Vic. La impossibilitat de donar continuïtat al projecte de club privat, en una zona de la ciutat que el POUM considera només com a equipament esportiu, a través d’algunes empreses que s’hi havien interessat però que es van acabar fent enrere no permetia més opcions que treure’l a subhasta i si no sortia comprador tancar-lo o bé vendre’l a l’Ajuntament de Vic. Una opció aquesta segona que és la que ha vist amb més bons ulls l’administradora i per això va animar el consistori a fer una oferta a la principal entitat bancària amb qui tenia deutes el club, CaixaBank. Les dues parts han arribat a un acord i si el jutge ho aprova l’Ajuntament comprarà les instal·lacions per 1.150.000 euros i aquestes seran municipals. Ara falta veure si es farà una concessió o quina serà la fórmula escollida per la gestió d’un equipament d’aquestes característiques. Així es va explicar dimecres al vespre als socis en una sessió informativa al pavelló amb força afluència de públic i on hi va haver partidaris i detractors de la decisió.
L’administradora concursal, Marta Vila, va detallar que malgrat coincidir en una època de pandèmia i de fortes restriccions en el sector esportiu “hem estat buscant solucions i inversors perquè aquest club necessita una inversió important. Hem trucat moltes portes per donar-li continuïtat però no ha estat possible i al final vam optar per canviar el destí i anar a veure l’Ajuntament”. Des del consistori, l’alcaldessa, Anna Erra, explica que “ens ho vam haver de pensar, però ens ha fet decidir que la ciutat guanya un equipament que ens sembla que serà molt beneficiós i no es podia perdre”, mentre que el regidor d’Esports, Titi Roca, hi afegeix que “s’ha valorat tècnicament i s’ha decidit que ens anirà bé perquè és a la zona esportiva, a prop de la universitat, té una piscina exterior, una interior i dos pavellons, que són instal·lacions que nosaltres necessitem”. D’aquesta manera, la ciutat, que té una alta demanda d’instal·lacions esportives i lúdiques, guanyarà tots aquests equipaments així com les pistes de pàdel i tennis i un gimnàs. A més a més, la instal·lació també encaixa en el projecte de Centre de Tecnificació Esportiva que fa temps que intenta impulsar l’equip de govern i que està aturat a la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física.
Al llarg d’aquest temps, l’administració concursal també va elaborar un pla de viabilitat, que preveu una inversió d’entre 13 i 14 milions per fer una actuació integral a les instal·lacions i una altra de 7 milions per rehabilitar els equipaments actuals, que és la que preveu el consistori. Malgrat l’anunci que es va fer dimecres, però, el procés judicial no ha acabat i, de fet, encara s’hi podria presentar algun inversor que hauria de negociar amb l’entitat financera. “No sabem si CaixaBank ho acceptaria perquè ha arribat a un acord amb l’Ajuntament encara que el deute és més elevat entenent que és perquè es fa un bé a la ciutat”, remarcava l’administradora. Un acord que l’alcaldessa puntualitza que és per quedar-se l’actiu. “L’administració pública no es queda mai el passiu i per llei només comprem equipament, no unitat productiva, cosa que vol dir només el terreny i l’edifici. A nosaltres no ens queda deute”, diu. Per tot plegat, tot apunta que el jutge donarà llum verda a l’operació, que es faria efectiva a finals d’any. Mentrestant, l’administradora va demanar als socis –en queden uns 700 d’abonats– que paguin la quota de l’últim trimestre de l’any per mantenir oberta la instal·lació fins al desembre i poder fer així “una transició ordenada”. En cas que no es cobrin aquestes quotes, el Patí Vic hauria de tancar les portes abans perquè “no pot generar factures que no pugui pagar”.
El consistori té previst fer front a aquesta adquisició amb partides del pressupost de la Regidoria d’Esports. “En els últims anys hi havia unes previsions d’actuació que des que va sortir el concurs de creditors hem aturat en previsió per si mai s’havia d’intervenir. Vam voler ser prudents i aquest milió surt d’aquí”, comenta Erra. Un cop s’executi la compra, l’Ajuntament té previst accelerar la concessió “i farem que sigui amb una part d’inversió municipal i l’altra de l’empresa que guanyi”. L’Ajuntament vigatà té la intenció de mantenir oberts els pavellons per garantir la pràctica esportiva dels actuals 200 patinadors de l’associació esportiva que es va crear per assegurar el futur de l’hoquei i el patinatge així com per a l’ús per part d’altres entitats de la ciutat, però la resta d’instal·lacions es tancaran per començar la reforma. La principal prioritat serà tenir oberta la piscina exterior de cara al proper estiu.
Paral·lelament, s’estudiarà com tenir deferències amb els socis que s’han mantingut fidels a l’entitat, ja sigui de manera honorífica o amb beneficis econòmics, i també es veu amb bons ulls mantenir el nom. “Buscarem que tingui una mirada molt social perquè en pugui gaudir tothom. Sap greu la situació que han patit fins arribar a ser insostenible. Fer-lo municipal ens ha semblat que és l’única manera de no perdre’l i des d’aquí l’agraïment als socis que han aguantat fins al final”, diu l’alcaldessa, que es va mostrar oberta a crear una comissió amb els socis per abordar aquestes qüestions. Un altre dels aspectes pels quals van preguntar alguns socis a l’assemblea va ser per poder fer ús d’altres instal·lacions municipals mentre durin les obres i el regidor d’Esports, Titi Roca, es va comprometre a buscar alternatives. Roca i Erra, que van liderar les negociacions en solitari, asseguren que aquestes es van haver de portar amb discreció per arribar a bon port i recorden que al llarg de tot el procés, l’Ajuntament ha intentat ajudar l’entitat tot i ser un club privat. Primer, amb una donació de 50.000 euros el 2017 per fer front a pagaments urgents i després, amb una altra de 70.000 el 2018, en tots dos casos amb contraprestacions per a la ciutat.
Les reaccions a l’anunci de la compra no es van fer esperar al llarg de dijous. Des de l’Associació Esportiva Patí Vic, que mantindrà la seva activitat, Xevi Amblàs afirma que “per l’hoquei és la millor solució que es podia plantejar malgrat que hi ha la qüestió sentimental” i afegeix que ara “haurem de reinventar-nos i resoldre serrells amb l’administració concursal i la federació”, ja que el club els reclama un deute d’uns 30.000 euros. També s’han manifestat els grups polítics de l’oposició a l’Ajuntament, excepte el PSC per manca d’informació. Des d’ERC, Maria Balasch explica que “sempre hem estat al costat del govern en el tema del Patí Vic però hauríem agraït més mà esquerra amb nosaltres”, mentre que des de Capgirem Vic Carla Dinarès lamenta “haver estat informats just abans de l’assemblea” i adverteix que “ara s’haurà de teixir el projecte de com funcionarà i s’haurà de parlar de moltes coses”.
Cinquanta anys després que s’adquirís el solar on amb les aportacions populars de centenars de famílies es van aixecar les actuals instal·lacions del Club Patí Vic, aquestes estan a punt de començar una nova etapa, ara com a propietat municipal i per a tota la ciutat.
De guanyar títols al concurs de creditors
La crisi del Patí Vic va començar fa sis anys quan el projecte d’èxit esportiu dels anys anteriors va començar a fer-se insostenible. Sense el patrocinador, Roncato, i incapaç de convèncer els socis en assemblea per aprovar un pressupost que preveia un augment de les quotes, el president, Miquel Altimiras, va convocar eleccions la primavera del 2016. Una convocatòria que va coincidir en el temps amb el serial d’escorcolls, detencions i investigacions per la denúncia d’un soci que va acabar l’estiu del 2020 amb arxivament. S’investigava Altimiras i l’exdirector esportiu Manel Domènech juntament amb dos exgerents per presumptes delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat en la comptabilitat i frau. La jutgessa va concloure que tot i haver-hi possibles irregularitats no hi havia hagut delicte en la gestió de l’entitat.
A Altimiras el va rellevar una junta que va encapçalar primer Josep Maria Roca i després Dani Martín i Lídia Vila, la qual va fer una recapitalització i va rebre suport econòmic de l’Ajuntament, però res va funcionar per reflotar l’entitat amb una sagnia constant de pèrdua de socis. Davant la impossibilitat de fer front a les despeses ordinàries la junta va acabar dimitint en bloc i presentant el concurs de creditors el març de 2020.
{{ comment.text }}