Ferran Latorre és camí del camp base de l’Everest, cinquè intent de l’alpinista vigatà de fer el cim més alt del món, que l’any passat ja va pujar Albert Bosch amb oxigen.
Precisament, fer-ho sense aquesta ajuda artificial és el que dóna sentit a l’expedició liderada per Edurne Pasaban. La primera dona a la qual s’han reconegut els 14 cims de més de 8.000m vol repetir el primer dels que va aconseguir adaptant-se als criteris de l’alpinisme del segle XXI, que no considera com a vàlides les conquestes acompanyades de bombones d’oxigen. Per als muntanyencs més puristes equivaldria a guanyar una competició dopat.
L’expedició suposa el retorn de Latorre a l’Himàlaia, que va haver d’abandonar precipitadament ara fa un any quan es va trencar els lligaments creuats del genoll dret mentre baixava esquiant a l’Annapurna.
Després de ser intervingut, ha passat per un lent procés de rehabilitació i quan tornava a recuperar la condició física es va veure sorprès per una allau també practicant esquí de muntanya el 19 de febrer als Alps francesos.
Durant un mes, Latorre ha hagut d’estar descansant per un trencament muscular i arribarà baix de forma al camp base de l’Everest (5.300m), on tenen previst instal·lar-se aquest cap de setmana. “Gran part de l’èxit d’una expedició es deu a l’aclimatació; és el més important”, assenyala l’alpinista, que tindrà un mes ben bo per adaptar el seu cos a l’alçada, ja que l’atac al cim està previst per entre el 20 i el 30 de maig. Intentaran avançar-se a les expedicions comercials, tot i que faran l’atac per la ruta de la cara sud, l’original de la primera ascensió el 1953, i actualment menys utilitzada.
“Durant l’expedició ja vas veient com vas. Intentaré pujar sense oxigen però vaig a fer la meva feina i si m’he de posar oxigen ho faré encara que esportivament no compti”, admet Latorre, conscient que “hi vaig principalment a filmar” per al programa de TVE ‘Al filo de lo imposible’.
A més de Pasaban, completen el quartet d’alpinistes el seu cosí Asier Izaguirre i l’asturià Nacho Orviz, que estaran acompanyats de dos xerpes durant els quatre dies que pot durar l’atac.
Fins ara l’Everest se li ha entravessat a Latorre. Hi va anar per primer cop el 1995, amb només 24 anys, i amb estil alpí –sense muntar camps d’alçada– va poder arribar als 8.400m. El 2000, ja amb l’equip d’Al filo de lo imposible, els va canviar el temps quan eren a 8.700m; el 2001 van repetir l’intent però ell va retrocedir a 8.600m perquè no es trobava bé, i el 2007 va arribar a 8.200m pel corredor Hornbein, també en estil alpí. Això sí, sempre sense oxigen.
· La cursa per ser el primer català
Després de completar el seu compromís amb Edurne Pasaban, que no té res programat per després de l’Everest, Ferran Latorre té previst iniciar el seu projecte en solitari per convertir-se en el primer català a fer els 14 cims de 8.000m.
Però en aquesta iniciativa li ha sortit un competidor, perquè el vallesà Xavi Arias també ha fet córrer que té aquesta intenció.
Latorre voldria fer un segon cim aquest 2011.
Inicialment havia previst el Gasherbrum 2, però l’obligava a estar només una setmana a Vic abans de tornar a marxar i el projecte resultava pràcticament inviable. Per això s’ha decidit pel Cho Oyu (8.201), que és l’únic que es pot fer a la tardor i tindrà més temps per preparar-lo.
L’expedició aniria vinculada amb la celebració del centenari de l’excursionisme a Vic. La UE Vic ja va estar representada el 1992 al sisè cim més alt de la mà del malaurat Joan Colet.
Si Latorre completés amb èxit les dues ascensions que vol fer aquest any empataria a vuit vuit mils amb Òscar Cadiach, el català que més n’ha completat. Des que el 1992 va debutar amb el Shisha Pangma ha pujat al Kangchenjunga, el Dhaulagiri, el Manaslu, el Broad Peak i l’Annapurna.
Per contra, Arias només pot acreditar a nivell esportiu el Dhaulagiri, el Lhoste Shar i el Cho Oyu, perquè a l’Everest hi va pujar amb oxigen i al Shisha Pangma va fer el cim secundari, no el principal.
