L’AE Centelles es planteja invertir l’ordre de prioritats i donar tot el seu suport a l’equip femení per davant del masculí si es dóna el cas que aconsegueixen l’ascens a Primera Divisió, la màxima categoria del futbol sala estatal.
Aquesta ha estat una temporada complicada per a l’equip masculí, que després d’uns anys lluitant per l’ascens de categoria enguany s’haurà de conformar a quedar-se a la zona mitjana de Segona Divisió B.
L’equip femení, en canvi, va aconseguir dissabte el títol de Lliga matemàticament a dues jornades pel final després de golejar el Ciutadella, penúltim classificat, per 7 a 0.
La primera posició, però, no garanteix l’ascens automàticament ja que s’ha de jugar una eliminatòria de play-off a doble partit. Tal com estan ara les coses, l’equip centellenc, que seria el segon campió amb millor coeficient dels quatre grups de la categoria, jugaria contra el Collado Villalba, un dels dos millors segons que es classifiquen, amb la tornada a casa el primer cap de setmana de juny.
Els guanyadors de les tres eliminatòries aconseguiran plaça a Primera Divisió.
L’hipotètic ascens del Centelles compensaria el descens del Rubí, en una categoria que té com un dels seus protagonistes el Gironella, un històric del futbol sala català.
La majoria dels equips de Primera Divisió són del centre de la península, amb tres desplaçaments a Galícia, dos a Alacant i un a Andalusia com a més destacats.
Precisament, el cost dels viatges seria la principal despesa que hauria d’afrontar un equip que aquesta temporada ja ha estat el tercer que ha fet més quilòmetres d’Osona per darrere del CP Manlleu i el CP Vic, per la disputa de la Lliga Europea.
El president de l’AE Centelles, Domingo Ciudad, té assumit que aquesta despesa, que a hores d’ara ja suposa dos terços del pressupost, de l’equip “haurem d’afrontar-la si les jugadores s’ho guanyen a la pista”.
El club donaria prioritat així a l’equip femení com en el seu dia ho va fer el Vic TT quan li va resultar impossible mantenir dos equips a la Divisió d’Honor, una decisió que li ha permès guanyar dos títols de Lliga, quatre de Copa i un subcampionat d’Europa.
A diferència, però, del tennis taula, i tal com passa amb el CP Voltregà, l’altre club que té un equip femení a la màxima categoria, “el fet que sigui un equip totalment amateur” pot permetre fer el pas, perquè “amb nois és impensable”, assenyala Ciudad.
A nivell esportiu, l’entrenadora de l’equip, Blanca Díez, considera que “si per casualitat pugem, el canvi és important” que obliga a fer un “plantejament diferent” per l’exigència dels entrenaments i els desplaçaments, que “crec que es pot afrontar bé si arriba el cas”.
Díez reconeix que “em va sorprendre que em cridessin d’un club com aquest” que “a nivell tan seriós n’hi ha pocs a Catalunya” després d’unes temporades centrada a fer de segona entrenadora d’un equip masculí.
D’entrada es va trobar que “no hi havia un sistema de joc definit” i es va plantejar “treballar un atac ordenat” amb “un grup amb moltes ganes d’aprendre i predisposició” que al llarg de l’any “ha evolucionat molt a nivell de joc i de concentració”.
Només lamenta que “hem tingut moltes lesions i en cap partit les he pogut tenir totes juntes” i es treu pressió de cara al play-off, que es pren com “un premi” per “fer un últim esforç per si es pot aconseguir”.
