Joan Codina va néixer el 1920 –el proper mes de setembre celebrarà els 98 anys– i en fa 85 que juga a escacs. El passat 18 de març va disputar l’última partida d’aquesta temporada de la Lliga Catalana, de la qual és el jugador més veterà, i de moment no té previst retirar-se. De fet és tal la seva passió pel joc de les 64 caselles que cada dia puntual a les 3 de la tarda es desplaça amb agilitat des de la Fundació Hospital Residència de la Vila de Moià, on viu, fins al bar El Casal per enfrontar-se als seus companys del Club Moià-Moianès, amb l’excepció dels dijous, que l’establiment tanca per descans.
Aquest dimarts l’acompanyaven Ricard Vila, Sebastià Renom, Àngel Sánchez, Tomás Castaño i Jaume Orriols, la majoria dels quals alumnes seus en aquest esport que asseguren que els agradaria arribar a grans com ell: “És un exemple per a nosaltres i encara aprenem molt d’ell”. Codina, a qui anomenen el tiet, explica que “ara tots ells em guanyen i això és una satisfacció perquè vol dir que l’ensenyament ha funcionat”. Un fet que els seus companys neguen afirmant que són moltes les partides en què el veterà escaquista encara els venç. Codina, que se’ls mira somrient, diu, però, que no li agrada guanyar. És més, prefereix perdre per la satisfacció que li produeix l’alegria del rival i així, de fet, va ser com va acabar l’última partida que va jugar de lliga: amb derrota davant una jugadora d’11 anys que li va fer una jugada que qualifica de “molt bona” i que repeteix davant els seus companys.
El tiet es va iniciar en els escacs quan tenia 13 anys i ho va fer després d’observar com hi jugaven en un bar del poble. Bona part de la seva formació la va fer també per correspondència. Recorda que feia partides per carta amb jugadors de països com Rússia i Txecoslovàquia, que “es podien allargar anys perquè a cada carta hi havia un moviment i solien trigar quinze dies a arribar”. Als anys 50 Codina va ser un dels impulsors de l’entitat juntament amb Miquel Parés, Josep Armadans i Jordi Ribé, entre altres, i la van iniciar com a secció del Club Esportiu Moià. Les primeres partides van ser al Círcol i al Condal i més endavant es van federar i van començar a competir. Actualment, el club té 28 jugadors repartits en tres equips i té el primer equip a Preferent, la màxima categoria on han estat. Al llarg d’aquests anys, han estat molts els tornejos i competicions en què ha participat, entre els quals els comarcals d’Osona o els Godó de partides ràpides que organitzaven els estius, més enllà de la Lliga Catalana. Calcula que ha disputat més de 20.000 partides arreu de les demarcacions de Barcelona i Girona, sense comptar les amistoses, i assegura que té aquesta passió pels escacs perquè “ajuden a treure cabòries i també crec que van bé per no perdre la memòria i combatre malalties com l’Alzheimer”. Justament per aquesta causa l’any passat va viatjar a Pamplona a un torneig solidari.
Codina, que va ser manyà, juga amb rapidesa fent palesa la seva lucidesa mental i ho fa mentre parla de política, un dels seus temes de conversa predilectes juntament amb els esports. Explica que ha viscut quatre repúbliques, “la de Macià, la de Companys, la del 36 i aquesta última que va durar uns segons, i ara veurem si arriba la cinquena”. Per ell, “els escacs són com la política. Has de mirar quan pots fer un escac i no recular”.
