Una jornada de caça amb el seu pare li va servir ja fa uns anys per veure que aquell no era el seu món, però davant la insistència de provar el tir al plat va cedir. Això ja li va cridar més l’atenció des d’un bon principi i amb 14 anys va entrar a la Federació Catalana de Tir Olímpic. Des de llavors, la tonenca Íngrid Martínez, que ara té 20 anys, s’ha anat obrint camí en un esport eminentment masculí. Ha estat campiona de Catalunya individual i també d’Espanya per equips i primera del rànquing estatal com a Júnior. Ara ja feia temps que somiava en una estrena d’àmbit internacional i aquesta li va arribar fa quinze dies a Xipre, quan va participar a la Copa del Món.
“Estava molt nerviosa, però va ser una experiència molt bona. Els companys em van ajudar molt i estic molt motivada per continuar així”, confessa. A la competició mundialista de skeet i trap –aquesta segona és la seva modalitat, on es fan 5 sèries de 25 plats cadascuna– hi participaven una vintena de països i Martínez, que va obtenir la mínima per ser-hi present a finals de l’any passat, hi anava amb un objectiu clar: havia d’aconseguir una marca de 92 sobre 125 plats i va tocar-ne 102, una fita que li permetrà competir a partir d’ara en altres proves internacionals en categoria Dama, és a dir absoluta, tot i ser encara Júnior. “Quan competim a Catalunya o Espanya com que som molt poques noies i dones ho hem de fer juntes, però quan sortim a fora ja n’hi ha més”, detalla.
Per millorar els reflexos i la vista, tan necessaris en el seu esport, Martínez fa entrenaments tres dies a la setmana al camp de tir de Mollet del Vallès. “Tinc la gran sort d’anar allà des de fa sis anys”, ressalta. Els entrenaments se’ls concentra divendres, dissabte i diumenge, ja que així la resta de la setmana pot centrar-se en la carrera de Psicologia que estudia a la UVic-UCC, que té previst complementar amb una especialització en psicologia esportiva ja que no es vol desvincular del món de l’esport. De fet, té clar que vol que la seva vida sigui el tir al plat. “Sé que és molt difícil viure d’això però no impossible”, assegura confinada a casa i sense poder anar al camp de tir a entrenar. Per sort, ella no tenia cap competició important en les properes setmanes i podrà aprofitar el descans per assaborir l’esperat debut internacional.
