L’esport a l’abast
El meu fill va aprendre a anar en bicicleta l’estiu passat. I en va aprendre al passeig del Ter de Manlleu. El passeig del Ter és un luxe a tocar de casa: un espai planer, ample i en un entorn privilegiat i adaptat per a un gran llistat d’activitats físiques.
Amb el petit, la rutina per aprendre a pedalar era clara: iniciàvem el recorregut al Museu del Ter; la motivació era arribar al parc del Serpent per jugar-hi una estona, i de tornada hi havia parada a l’Embarcador per fer-hi el vermut. I tothom content.
En la mateixa línia del passeig el Ter, i salvant les diferències, voldria destacar l’Anella Verda de Vic. Hi passo sovint i m’agrada trobar-hi gent amb objectius i aparences diferents: des dels grans que hi caminen una estona cada dia, fins al que fa les primeres gambades després de massa temps aturat, o qui el fa servir d’enllaç en bicicleta per fer rutes més llargues. L’Anella Verda va fer desaparèixer el racó entre el Marcer i el Gurri on de petits teníem la cabanya.
Que s’hagi esborrat aquest espai de nostàlgia no em fa res, ja que s’ha aconseguit un espai verd per a l’activitat física adaptat a qualsevol nivell, i a tocar d’un gran nucli urbà. Un propòsit que també compleix el passeig del Ter. Això és fer polítiques públiques per fomentar l’esport en majúscules.