L’expedició d’onze alpinistes catalans que va partir el passat 2 d’abril cap a Katmandú per intentar fer el cim de la setena muntanya més alta del món, el Dhaulagiri, de 8.167 metres, ha abandonat. Ho han explicat amb una història d’amor, amb humor però sense final feliç, que han difós a través del Facebook: “Recordaré tots aquests bons moments que hem passat junts, com has exercit de la meva Ítaca particular i que si no m’has desvirgat no m’importa, l’experiència ha estat més que excitant”. Els alpinistes expliquen que “amb tota la pena del món no ens queda altra cosa que dir que se’ns han esgotat les nostres possibilitats de fer el cim”.
L’equip d’alpinistes, la majoria del Centre Excursionista Torelló (Osona), buscava amb el seu primer vuit mil “l’excusa” per celebrar els quaranta anys de l’entitat. Per fer-ho van optar per la Muntanya Blanca perquè “té una bellesa i una història que captiva, és una piràmide perfecta”, va explicar abans de marxar el cap de l’expedició, Edu Rifà. D’il·lusió, molta; però també tenien clar que “el més important és tornar”. Per això van avisar: “No hem promès el cim a ningú”.
“Som conscients de les nostres limitacions”, assegurava Edu Rifà i per tant fer cim és “la cirereta del pastís”. No ha pogut ser, i ho han comunicat amb optimisme, amb una història d’amor entres dos subjectes -l’alpinista i la muntanya- on no hi falta el sentit de l’humor.
“Sempre et portaré dins al meu cor, no ho sé si a partir d’ara n’hi haurà una altra, no t’ho puc assegurar, però tu sempre seràs especial per mi” o “Carinyo, demà, quan ja estiguis dormint em posaré al llit amb tu, en aquest llit que en diem Camp 1 i com les altres vegades et faré un petonet a la mà i a l’endemà, abans que et despertis, hauré recollit totes les meves coses de l’habitació i en silenci i amb el cor trencat baixaré cap al menjador”. El text sencer es pot llegir al Facebook de l’expedició.
Els alpinistes expliquen que “els bons auguris se’ns han esvaït” i informen que “amb tota la pena del món se’ns han esgotat les nostres possibilitats de fer el cim”. “Aquí ningú no tirarà amunt abans del dia 18, tres dies més tard del que se’ns acaba el nostre temps al camp base. Millor dit, només nosaltres tirarem amunt demà per pujar al Camp 1 per recollir els trapaus”, assenyalen.
