Podríem dir que el CE Roda de Ter no seria el mateix sense Lluís Jordán (1958, Les Masies de Roda), com tampoc ho seria la seva vida sense formar part del club. I, tot i que es diu aviat, ja fa 50 anys que Jordan va començar a col·laborar dins l’entitat: “Tenia 17 o 18 anys, sempre venia aquí al camp i en Joan Aguilar, qui ara no recordo si aleshores era el president, em va proposar agafar un equip de canalla”. “Jo no hi havia ni he jugat mai a futbol, però en veia i m’agradava molt, així que em vaig animar”, recorda.
I, des de llavors, les seves tasques dins el club han estat inesgotables. “He entrenat a molts equips, he format part de la junta directiva, he estat vocal, secretari i, fins i tot, president, malgrat que no em va agradar gaire”, apunta. “Menys jugar, he fet de tot”, afegeix. De fet, fa dues o tres temporades encara feia d’entrenador, però va decidir que era moment de fer un pas al costat.
Així i tot, actualment encara col·labora dins el club: “M’encarrego de la gestió de les fitxes i els canvis i horaris dels partits”. I, tot i que ara no disposa de tantes responsabilitats, el seu compromís continua sent innegable. “A partir del mes d’octubre o novembre la feina a la que em dedico aquí es rebaixa, però vinc pràcticament cada dia ni que sigui una estona”, assegura.
Fent memòria de tot aquest temps, Lluís Jordán també recorda un petit pas per l’AE Corcó, on va fer d’entrenador de futbol base: “Devia ser cap al 2012 i vaig estar-hi quatre o cinc anys perquè el seu president, Francesc “Xesco” García, em va animar a fer un canvi d’aires”.
Però “quan el meu net va començar a jugar aquí vaig tornar i vaig posar-me a entrenar el seu equip”. I, és que la història d’amor entre Jordán i el Roda ve de molt més enllà: “Tenia tres o quatre anys que venia al camp a veure partits amb els meus pares cada cap de setmana”. “L’he viscut des de ben petit i me l’he estimat i estimaré sempre”. “És el club de la meva vida”, confessa.
Jordán, també guarda un record especial del popular i prestigiós “Torneig de l’Amistat”: “Va arribar a venir un club de França, amb el qual llavors fèiem un intercanvi i nosaltres anàvem cap allà”. Tampoc s’oblida “quan el Juvenil va pujar de categoria dos anys consecutius, de Segona a Preferent, cap al 2009 o 2010”. O del recent ascens del primer equip, la temporada passada de Quarta a Tercera Catalana: “Em va fer molta il·lusió”.
Conegut per la gent del club amb el sobrenom d’“en Jordà”, assegura que el que més li gratifica “és anar pel carrer i que et saludi la canalla i jugadors que he entrenat, que alguns ja tenen cinquanta o seixanta anys”. “Em quedo amb les relacions personals que m’han regalat aquests anys”, apunta.
Entorn de l’actualitat del CE Roda, Jordán destaca l’ambient familiar que es respira entre jugadors i famílies i té clara la filosofia de l’entitat: “Els equips majoritàriament estan formats per nenes i nens d’aquí, busquem que hi hagi un nexe entre el club i el poble”. A més, es mostra orgullós de l’evolució dels darrers anys: “Fa dues o tres temporades que estem millorant, tant en imatge, com en nombre i nivell d’equips i jugadors”.
Lluís Jordán, qui ell mateix es defineix com “el que quan fa falta hi és”, afirma que “continuaré ajudant amb el club mentre pugui”. I, finalment, somia en tenir “els màxims d’equips possibles a les millors divisions del futbol català”.
