Lideratge osonenc a Porto

Porten una dècada fent tàndem en diferents conjunts d’hoquei patins –des del Voltregà fins a les seleccions femenina i masculina– i aquesta temporada s’han embarcat en el projecte més ambiciós fins ara. Ricard Ares i Edu Farrés han assumit el repte de dirigir el FC Porto portuguès, amb qui tenen l’encàrrec de lluitar per tots els títols.

“Una de les il·lusions màximes que teníem era poder dirigir un equip gran i amb aspiracions ambicioses. A més a més, dels portuguesos aquest és dels que té més prestigi i solera així que quan m’ho van proposar vam quadrar els aspectes familiars i econòmics per fer el canvi de vida i aquí estem”, explica Ares. El tècnic de Bilbao afincat a Sant Hipòlit de Voltregà no va dubtar en cap moment que l’aventura portuguesa la volia viure amb Farrés, de qui destaca que “complementa el meu caràcter quan em passo de rosca” al mateix temps que “és el termòmetre perfecte de totes les situacions”. També el tècnic vigatà ressalta la bona relació entre ells a les banquetes. “Jo com a segon em sento molt valorat. Puc opinar i parlar dins la meva parcel·la i sento que soc útil. La relació és molt fluida”, afegeix Farrés.

La parella d’entrenadors, que aquest estiu es va establir a Porto, té a les seves ordres un altre osonenc com és el porter Xavier Malián, una de les peces clau del grup. “Com a seleccionadors masculins no vam arribar a disputar res a causa de la pandèmia, però durant un any i mig vam fer treball de seguiment de jugadors i teníem molt clar que ell seria el porter de la selecció. És un goig coincidir-hi i poder-lo entrenar perquè és un dels millors del món”, apunta Ares. El calderí Xavi Barroso, el francès Carlo di Benedetto, els argentins Reinaldo García i Ezequiel Mena i els portuguesos Carlos Ramos, Telmo Pinto, Gonçalo Alves, Rafa i Hugo Santos completen l’equip. “Tenim jugadors molt complets en totes les posicions i també molt bones persones. Els agrada entrenar i treballar de valent”, comenta l’assistent, mentre que per Ares “és l’equip més equilibrat de la Lliga, des de la porteria fins al vuitè jugador, i tenim molta il·lusió d’aportar-hi la nostra forma de fer. Crec que podem fer un pas endavant i lluitar per tot que és el que ha de fer el Porto”. D’entrada el primer objectiu que es marquen és la competició domèstica que l’any passat el conjunt lusità va perdre a la final del play-off amb l’Sporting de Ferran Font –i també van caure-hi a la final de la Lliga Europea–, però sense oblidar la Taça 1947 i a l’expectativa de veure què passa a nivell continental després de renunciar a la Lliga Europea com a club de l’EHCA, l’Associació Europea d’Hoquei sobre Patins, per falta d’acord en el format de competició. “Era una de les nostres il·lusions, la competició europea, i costa d’entendre que els que dirigeixen no arribin a acords pel bé de l’esport. Veurem si hi ha canvis i ens centrarem en la Lliga, on a diferència de l’espanyola hi ha cinc o sis equips amb opcions”, explica Ares. Clubs de futbol com el mateix Porto, l’Sporting i el Benfica han apostat fort per les seccions d’hoquei i també han crescut clubs com l’Oliveirense i el Barcelos. “Aquí l’hoquei és el segon esport del país i té una repercussió molt gran als mitjans. La gent ens coneix quan anem al supermercat o al forn i ens pressionen perquè guanyem”, detalla el tècnic basc.

Aquesta intensitat amb què es viu l’esport a Portugal la van copsar ja durant la pretemporada però sobretot en el debut de dissabte a la Lliga contra el Barcelos, a qui van tombar per 4-3. Una bona carta de presentació per a l’ambiciós projecte que encapçalen.