“Com un tot terreny al servei del club”. Així es defineix Lluís Burgaya (Gurb, 1983), qui, amb la seva incansable voluntat i passió, ja fa uns quants anys que ajuda a fer cada dia millor la UE Gurb. “Va ser la temporada 2018/19 quan vam apuntar al meu fill gran, i en la típica primera reunió de pares amb el coordinador d’aleshores, Pere Vila, es va demanar si algú volia col·laborar”, recorda. “I, doncs, com que m’agrada ajudar, em vaig animar”, apunta. Malgrat acabar d’aterrar, la seva evolució i integració dins l’entitat va ser supersònica: “Tot i que vaig entrar just per donar un cop de mà, ja el mateix any, sense adonar-me’n, estava fent reunions de junta i ajudant en tot el possible”.
I, fins avui dia, que exerceix com a secretari, entre moltes altres tasques. “També gestiono el tema de les equipacions, procuro que no falti material, busco patrocinadors, ajudo com a delegat del primer equip o dels filials, o cobreixo alguna possible baixa puntual d’algun entrenador”, explica. “Cada dia passo pel camp, i sempre surt alguna cosa per fer”, afirma.
A més, per si no fos prou, Burgaya també fa d’entrenador dels més menuts del club: l’escoleta i el prebenjamí. “Rebre l’agraïment de la canalla i veure les seves ganes d’aprendre és molt satisfactori”, confessa.
Com també ho és el fet de comprovar creixement del club. “Quan vam començar la majoria d’equips competien al Consell Esportiu i, de mica en mica i gràcies a una gran feina per part dels coordinadors, avui en dia els tenim gairebé tots inscrits a la Federació”, comenta. “I, amb tres a Primera Divisió”, afegeix.
Així i tot, Burgaya té clar que “el més important és l’ambient que es respira”. “Malgrat la diferència d’edats, tots els jugadors mantenen una relació molt bonica i són com una família”, expressa. “Tothom s’ajuda i està molt unit, també les famílies”, indica. “Veure com la gent qui en forma part té aquest sentiment de pertinència i defensen amb orgull el Gurb, m’omple moltíssim”, confessa. I, una dels senyals que reforcen aquest bon ambient “és quan ens venen a buscar els jugadors que destaquen més per jugar a categories superiors i prefereixen quedar-se”.
Sobre el demà, Lluís Burgaya es mostra convençut “que ens espera un gran futur al davant”. I, espera complir dos somnis: “Com a entitat, continuar evolucionant i aconseguir l’ampliació de la zona esportiva amb un segon camp; i, personalment, poder estar vinculat com fins ara”. “Crec que no me’n cansaré mai, em dona vida”, confessa. “El Gurb és casa”, conclou orgullós.
