La lluita contra la sexualització de les esportistes

I. Muntadas/ E. Rovira
La reivindicació va agafar volada en els passats Jocs Olímpics de Tòquio 2021 arran del cas de les gimnastes d’Alemanya, que van acudir a la cita olímpica vestides amb una peça fins als turmells per reivindicar el seu dret a escollir la indumentària més còmoda, i el de les integrants de la selecció de Noruega de vòlei platja, que per les mateixes dates es van negar a competir a l’Europeu en biquini, com marcava la norma. A partir d’aquí, i de mica en mica, la consciència sobre la sexualització que pateixen moltes esportistes s’ha estès com una taca d’oli i s’ha convertit en una lluita en molts altres esports. És el cas, per exemple, dels de muntanya, sobre els quals es va centrar aquesta setmana una xerrada organitzada per la Fundació MAP i impartida per la periodista ribetana Pat Soler al CAT de Can Guetes de Ripoll, en el marc del Dia Internacional de les Dones.

Zara, l’empresa de moda espanyola, va fer l’any passat una campanya publicitària molt polèmica d’una col·lecció de roba d’esquí. En ella s’hi podien veure dones sobre la neu com si estiguessin a la platja. Amb una roba poc adequada per a la pràctica d’aquest esport o amb poca roba directament. Les noies mai portaven els esquís posats. “En canvi, els nois esquiaven de nit, amb roba tècnica, gaudint i sense ensenyar ni un múscul”, comparava Soler, que durant més de set anys va ser community manager de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME).

L’exemple que va posar Soler és un dels milers de casos de sexualització de la dona en aquests esports. Tampoc se’n va escapar l’escaladora nord-americana Sasha DiGiulian, que va penjar una imatge a les seves xarxes socials on es mostrava escalant lleugera de roba. La gent la criticava per no portar l’equipament correcte, però també pel seu físic. “Ella ho va fer des de la seva llibertat individual i per empoderament perquè volia treure’s els complexos. Sabia que no complia els cànons de bellesa pel fet de tenir més músculs i pocs pits”, explicava Soler. Les dones estan molt sexualitzades i la gent tendeix a minimitzar els seus atributs interns i, en canvi, en ressalta el cos. Un fet derivat de la “cultura patriarcal i del capitalisme”, que les tracta com a objectes i les obliga a estar perfectes “amb pressió estètica com les cirurgies o les cremes de bellesa”. Això deriva en problemes d’autoestima, trastorns alimentaris o vergonya corporal.

Soler va explicar que la sexualització és molt fàcil de detectar en la publicitat i en els mitjans de comunicació, però no tant a les xarxes socials. En els primers dos casos hi ha fins a set punts a tenir en compte, com per exemple que la imatge només mostra una part del cos o que la dona és humiliada. A les xarxes, es pot discernir si una dona publica una determinada fotografia a canvi d’un “intercanvi econòmic o de m’agrades”.

La discriminació de les esportistes a través de la roba, però, no es limita al fet que federacions i comitès els facin portar peces que les cosifiquen sinó que es dona també en els casos en què la roba reglamentària o que els ofereixen les marques és només unisex. La falta de peces adequades a l’anatomia femenina per competir amb la mateixa comoditat amb què ho fan els homes és un altre dels cavalls de batalla recurrents de moltes esportistes.

Aida Torres: “Vam haver de mostrar el nostre desacord amb les imatges d’una companya”

El Mundial d’escalada esportiva del 2021 va ser polèmic arran de l’emissió d’unes imatges en directe en què la realització se centrava en el cul de l’austríaca Johanna Färber en plena competició. La reacció a les xarxes socials de les seves companyes, entre les quals l’escaladora torellonenca Aida Torres, va provocar que la Federació Internacional (IFSC) hagués d’emetre un comunicat i disculpar-se per la cosificació que s’havia fet de l’esportista. “He de dir que l’escalada és un esport bastant igualitari, on ens sentim tractades com els companys, però sí que hi va haver aquest episodi, que ens va sorprendre molt i vam haver de mostrar el nostre desacord amb les imatges”, recorda Torres, que lamenta que el que “buscaven era mostrar la seva silueta i no com ella afrontava el bloc, que és el que realment interessava”.

“El nostre problema és que les marques continuen pagant més diners als homes”

L’atleta de muntanya Clàudia Tremps no considera que les curses de muntanya siguin un esport sexualitzat “perquè tot i que hi ha marques que fan faldilles per a les noies i pantalons per als nois, totes podem portar el que vulguem”. En el que sí que lamenta que encara hi ha diferències és en els contractes d’esponsorització. “El nostre problema és que les marques continuen pagant més diners als homes que a les dones per portar aquesta roba. Si els contractes fossin igualitaris jo ara m’estaria guanyant molt més bé la vida gràcies als meus resultats de la temporada passada”, assegura la d’Ogassa, que en canvi destaca que els premis a les curses sí que són els mateixos. “Tot i així, encara queda camí per córrer. No tenim la mateixa visibilitat que els homes i això ha generat queixes a proves com l’UTMB”, diu.