Per explicar-ho ràpid –i és com ho fan els que el practiquen– és un golf en què els forats es converteixen en cistelles, els pals no existeixen i les boles passen a ser discos voladors que es poden llançar a 180 metres abans d’aproximar-los i acabar-los fent picar contra les cadenes que els fan caure al forat. I, com en el golf, cada cistella té el seu par, és a dir, el nombre de cops que es considera normal que s’ha de fer des del primer llançament a la sortida fins a la cistella final.
És el disc golf. I hi ha un matís encara més important. No calen ni camps específics, ni manteniments, ni pràcticament cap cost per practicar-ho. “Es pot fer en parcs públics, en entorns naturals on no es genera cap impacte i en què els arbres s’integren en el recorregut”, explica Ferran Boix, membre de l’Osona Disc Golf Club.
L’entitat com a tal es va fundar fa cosa d’un any, però els precedents a Osona es remunten a l’estiu de 2022, quan al bosc de la Riba de Vilanova de Sau els seus impulsors hi van muntar el primer i únic camp estable que hi ha a la comarca, amb un circuit de nou cistelles.
“Com també en el golf, els camps sencers són de 18 forats.” Avui, el de Vilanova continua essent el referent del club, que compta amb una desena de membres i que a més de competir en el circuit estatal treballa, sobretot, per donar a conèixer el disc golf a la comarc
Cada últim diumenge de mes organitzen una trobada en un municipi d’Osona i fan una crida perquè la gent s’hi acosti a veure i conèixer aquest esport. “Tot just s’està introduint i no és massa conegut, tot i que s’hi juga molt sobretot als Estats Units i al nord d’Europa”, expliquen.
La de novembre va ser a Santa Eugènia de Berga. També s’han fet sessions a Taradell, Gurb, Sant Pere de Torelló o Vic. A Santa Eugènia, el punt de trobada va ser un parc al costat del carrer Guilleries. S’hi van acostar una trentena de persones. “Com en altres llocs que ho hem fet ha estat molt familiar, també de parelles que venen amb canalla”, explica Marc Font, un altre dels membres del club.
Tant ell com Ferran Boix eren els encarregats d’oferir unes nocions bàsiques abans de convidar els participants a provar-ho. “Quan fem aquestes presentacions muntem tres o quatre cistelles”, també per poder comprovar que el disc golf combina potència i tècnica.
A la trobada de Samta Eugènia hi van assistir dos noms de referència en el circuit estatal de disc golf, Lorea Zulet i Rafael Sarriegui, de Lekunberri (Navarra), on també hi ha un petit club com el d’Osona. Aquests dies hi han estat de visita per conèixer també el camp de Palau-solità i Plegamans, l’únic de Catalunya que disposa d’un circuit de 18 cistelles i que és, ara mateix, el principal referent al país.
“És un esport que a la que implosioni tindrà un gran èxit”, deia Sarriegui, “perquè respecte al nord d’Europa, les condicions del clima i de l’entorn són molt més favorables”. Zulet, per la seva banda, explicava que es va introduir al disc golf arran de la pandèmia “i de seguida m’hi vaig enganxar, perquè et permet fer esport en un ambient molt sa, estar en contacte amb la natura, conèixer gent i viatjar”.
També des de Santa Eugènia, el director de l’Open Catalunya de Disc Golf, Xavier Aguilar, es felicitava que “cada vegada som més coneguts dins del circuit estatal i europeu”. Sense anar més lluny, a la propera edició del Catalunya Open ja s’ha tancat la inscripció amb 72 participants i llista d’espera. Dels inscrits, la meitat són de fora de l’Estat.
Un disc per a cada tipus de jugada No és el mateix un llançament de sortida que la precisió que demana encistellar a pocs metres del forat. Hi ha tres grans tipus de disc, en funció del perfil –gruix de l’ala– i, per tant, del nivell de control que permet. El més prim i ràpid és el drive. Per a les mitges distàncies i aproximacions és el midrange, i el plutter per a distàncies curtes i encistellades. A la foto, Marc Font explicant-ho a un grup.
