Un grup d’alumnes de l’institut Cirviànum de Torelló atrets pels partits del Cinc Nacions de l’època que veien per la televisió van voler començar a jugar a rugbi l’any 1980. Un anunci a EL 9 NOU els va permetre contactar amb el primer entrenador que van tenir, Eudald Albareda, i es van batejar amb el nom de Crancs Negres. Així començava la història de l’Osona Rugby Club Crancs, una entitat que ha arribat als 40 anys de vida, aniversari que després de dos anys de pandèmia van poder celebrar finalment dissabte.
“Sempre hem anat creixent i això és el que volem continuar fent fins arribar a poder completar amb jugadors nostres totes les categories de la base i no haver de dependre d’altres clubs com ens passa ara”, asseguren Bartomeu Crusellas, Willow, i Quim Dorca, dos dels membres de la junta directiva actual que porten més anys al club. La creació de l’escoleta l’any 2011 va ser un dels punts d’inflexió de l’entitat per poder arribar a les 122 fitxes actuals, però també hi ha hagut altres moments destacats que els han permès fer un pas endavant com el trasllat a Vic per disposar de més espai –primer al camp de l’OAR, després al camp del Remei i finalment a l’actual espai de la zona esportiva que es va inaugurar el 1991–. Inscrit a la Federació Catalana de Rugbi des del 1986, l’any 1988 el club va disputar la primera lliga i des de llavors ho ha fet ininterrompudament cada any, durant una època com a secció del Club Atlètic Vic, i més tard novament com a Osona Rugby Club gràcies a l’impuls que va suposar la fundació l’any 2009 de l’associació La Melé Osonenca juntament amb l’equip dels Garrins i Garrines de la Universitat de Vic. “És un esport divertit, on tothom té cabuda i se sent important, perquè hi ha posicions per a totes les mides i pesos, però com que és un esport de contacte hem hagut de fer molta pedagogia per créixer. El que ens funciona més bé és el boca-orella”, detallen Crusellas i Dorca. I és que el bon ambient que es genera durant els partits i després en el tercer temps ha anat portant noves incorporacions amb els anys. “Es diu que la pilota pesa 400 grams però fan falta 15 persones per portar-la a la línia d’assaig i això és perquè és un esport amb molta companyonia”, continuen.
Més enllà de la promoció de l’esport, que des de fa tres anys té com a acte més visible la Trobada d’Escoles de Catalunya, on es reuneixen més de mil infants, a l’Osona Rugby Club també hi ha hagut espai per als èxits esportius i el principal va ser l’ascens l’any 1997 a Primera Catalana, el màxim nivell al qual ha jugat el primer equip masculí, i on posteriorment s’ha arribat diverses vegades. “Ens agradaria tornar a estar al més amunt possible amb gent de la casa quan tinguem totes les categories completes però sense perdre el caràcter familiar del club on hi ha lloc per a tothom”, comenten.
El jugador més petit que tenen en actiu actualment té 4 anys i el més gran, 48, amb una mitjana d’edat al club de 20 anys. Un 76% de les fitxes són homes i el 24% restant, dones. “L’any 1981 hi va haver el primer partit femení i després hi ha hagut èpoques on no hi havia equip, però des de fa sis anys s’ha consolidat de manera estable el femení i cada temporada sumem noies”, destaquen satisfets des de la junta.
Tota aquesta trajectòria la van commemorar al llarg de dissabte amb diversos partits entre els quals va destacar el de veterans, on la marca de Jordi Molas –que va quedar tetraplègic amb 20 anys a causa d’una lesió– va ser un dels moments més emotius. Una jornada que va reunir la família que han format al voltant d’un esport originari del Regne Unit i Irlanda, que darrerament han portat a l’excel·lència països com Nova Zelanda, Samoa o les Illes Fiji i que a Osona té un grup de fidels des de fa quatre dècades.
