Quant fa que és president?
Fa 22 anys que soc el president del Vinyoles. L’any que ve acabo el mandat i ja veurem si continuo. M’agradaria que hi hagués relleu.
Quina va ser la primera vinculació amb el club?
Jo vaig venir a Vinyoles com a jugador. Al cap de poc de ser-hi, la junta que hi havia va plegar perquè el president que hi havia hi portava molts anys i amb alguns dels jugadors vam fer una junta nova i jo m’hi vaig posar al capdavant. I fins ara.
Només tenen un equip?
Ara sí. Durant dos anys també vam tenir un femení, però és molt complicat mantenir-lo perquè és un poble petit. I ens va costar molt. Si et treuen una o dues jugadores és complicat tirar endavant. El mateix passa amb el futbol base, és molt difícil poder-ne tenir, perquè hi ha el Voltregà que ho té muntat i seria molt difícil tenir tota l’escala de categories. Ara tenim un equip a la Quarta Catalana i anem fent.
Quin és l’objectiu del club?
Fomentar l’esport i agafar la gent que hi ha pel voltant que quan acaben la seva etapa de formació puguin venir aquí a jugar. I també donar vida al poble.
Tots els jugadors són de Vinyoles?
No, tots no. Hi ha anys que n’hi ha més, anys que n’hi ha menys. A vegades costa que vinguin. La preferència és agafar gent de casa, però si ve gent de fora no se li tanquen les portes.
Costa crear la plantilla?
Sí, és complicat. Hi ha anys que costa més i anys que costa menys. Depèn. Per exemple, si has fet una bona temporada molta gent vol venir a jugar, però si no costa molt trobar jugadors i que siguin del poble, encara més.
En un Voltreganès que hi hagi tres clubs encara deu costar més…
Sí, som tres equips (Vinyoles, Voltregà i La Gleva) que som a tocar. El Voltregà té futbol base i a vegades si hi ha algun jugador que es queda sense equip perquè no poden assumir tota la canalla un cop acaben la seva etapa de formació, doncs venen aquí, i també tenim gent del voltant. Alguna vegada també hem tingut estudiants de la universitat que ens demanen per venir a jugar.
Hi ha rivalitat entre els tres equips?
Hi ha rivalitat esportiva al 100%, però sempre dins de la convivència.
Tant el Vinyoles com La Gleva tenen només un equip. Han pensat en una fusió?
Hi va haver un any que ens vam fusionar tots tres per fer el futbol base de la zona del Voltreganès però es va acabar desfent i el Voltregà va absorbir tot el que seria la base. Però fusionar-nos amb La Gleva no s’ha plantejat mai, perquè cadascú tiba pel seu cantó i ningú ha fet el pas. Som dos clubs diferents.
Amb La Gleva, a més a més, comparteixen camp.
Sí, van fer aquest camp nou i com que el nostre el tenien una mica deixat i no estava en condicions per jugar, l’Ajuntament ens van dir per venir aquí a les Masies i la veritat és que hi estem bé, però sincerament no és el mateix que estar a casa. Ara estem una mica lluny del poble. La gent gran també es queixa molt perquè tenien el futbol allà mateix i ara s’han de desplaçar.
Com va la temporada de l’equip i quin és l’objectiu?
L’equip va a mitja taula per amunt i l’objectiu és lluitar per estar a dalt, almenys entre els quatre primers.
Quants socis són al Vinyoles?
Actualment no en tenim perquè com que hem marxat d’allà, del nostre camp, la gent s’ha anat esborrant. Però havíem tingut fins a 150 socis. Sort tenim de la col·laboració de l’Ajuntament i d’alguns locals de Vinyoles, perquè costa molt tirar endavant. Fas loteria i quatre coses més per poder jugar a futbol.
Quin any es va fundar el Vinyoles?
L’any que ve farem 50 anys. Si la situació ens ho permet farem alguna coseta.
El dia que plegui de president, quin club li agradaria deixar.
M’agradaria deixar el club bé, tal com el vaig trobar. I al més amunt possible. Com deia abans, sempre lluitem per si podem pujar, però si no és possible, tampoc passa res. Però sobretot que sigui un equip competitiu i un club econòmicament bé, que no es trobi amb cap deute. I que algun jove es posi al capdavant i agafi el club per tirar-lo endavant.
Ha dit que l’any que ve s’acaba el mandat. Veu relleu al capdavant del club?
M’agradaria. Ho veig complicat, però no sé sap mai perquè és la mateixa situació de com vam començar nosaltres. Jo venia de fora, en fa 24 que vaig arribar a Vinyoles i al cap de dos anys de ser-hi ja era president amb una junta amb cinc o sis jugadors. Jo espero que surti algú que ho vulgui ser i si no miraré d’aguantar el que pugui.
