Manel Arenas: “Viure el creixement i l’ambient del club és satisfactori”

El CF Calldetenes no s’entendria sense la gent que hi ha darrere. Aquells que, des de la discreció, mantenen viu el batec del club. Un d’ells és Manel Arenas (1962), qui fa sis anys va decidir implicar-se en un projecte que ja forma part de la seva vida. Des d’aleshores, la seva dedicació, constància i esperit d’equip han estat imprescindibles. “Va ser el president, Josep Barcons, qui aleshores em va proposar formar part de la junta directiva, i ho vaig veure bé”, recorda Arenas. De fet, “gairebé tota la vida he estat posat en aquest món, ja que en el seu temps també vaig estar involucrat durant 25 anys a l’Atlètic Rodenc, on amb 16 anys ja venia tires”. “Sempre he sigut més d’aquesta part, que no pas la de jugar”, expressa somrient. Amb l’actitud de “tenir bona relació amb tothom i estar disposat a donar un cop de mà amb el que faci falta”, les tasques de Manel Arenas al club són diverses. “Em dedico més a contribuir en la part econòmica, buscant patrocinadors i fent-me càrrec del tema de la loteria i dels socis, però també me’n cuido una mica de la roba del primer equip i d’alguns a equips de la base”, explica. I, doncs, tot i que la seva ajuda és innegable i indispensable, la humilitat i bona fe d’Arenas volen deixar clar que “no soc cap imprescindible”: “Som nou persones a la junta, més la gent que col·labora en dies especials, i aquí tothom treballa per intentar fer el club cada dia més gran”. De fet, el creixement en els últims anys del CF Calldetenes és evident. “Aleshores, quan vam començar, érem només sis equips i, ara, en som 18”, apunta. Doncs, malgrat que “cada any hi ha més tasques a fer”, Arenas assegura que se sent gratificat: “Començar un projecte i comprovar com l’ajuda i l’esforç té uns resultats i el club creix és important i satisfactori”. “Veure tanta canalla i el bon ambient que es respira és especial i t’empeny a tenir ganes de continuar fent coses”, confessa. I, tot i que manté una relació més propera amb els jugadors del primer equip, a poc a poc també va coneixent a tots els jugadors de la base. Procura passar pel camp els dimarts i els dijous a la tarda, i treure el cap també una estona els dissabtes al matí, sense oblidar-se del partit del primer equip, del qual n‘és un gran aficionat. “Si puc, no me’l perdo”, afirma. Amb l’evolució exponencial d’un club ja consolidat, Manel Arenas veu al Calldetenes “amb molt bon futur”. Sense anar més lluny, “aquest últim any vam aconseguir un gran èxit amb molts equips de la base i el primer equip va quedar-se a les portes de pujar a la Tercera Catalana”. A més, “aquest any tornem a tenir un equip prometedor per tornar a intentar ascendir i la temporada vinent formarem un juvenil, amb la qual cosa tindrem totes les categories cobertes, que és molt important”, indica. Per Arenas, “la força del Calldetenes ve de la seva gent” i, malgrat que “a la junta actual ens queden dos o tres anys més de mandat, mentre pugui, intentaré ser-hi sempre".

Manel Arenas: “Viure el creixement i l’ambient del club és satisfactori”

“Soc un pencaire més, com tothom que està posat al club”

“Estic rodejat de bona gent i que et valorin la feina no té preu”

“Soc un president que faig una mica de tot, fins i tot també jugo”

“He viscut el club des de ben petit i em quedo amb les relacions personals”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”