Dimecres passat, el futbolista santjoaní de la Unión Deportiva Logroñés, Marc Fernández (2005), va classificar-se pels setzens de final de la Copa del Rei després d’eliminar el Girona a la tanda de penals (4-3) en un partit que havia acabat en empat a zero. L’equip de la Segona RFEF va culminar la gesta d’eliminar un conjunt de Primera Divisió, que aquesta temporada està jugant la Lliga de Campions. Fernández, que va jugar de defensa central titular i va disputar els 120 minuts del partit -pròrroga inclosa-, ha parlat amb EL 9 NOU sobre aquest moment esportiu tan dolç, ja que va ser el seu debut amb el primer equip del Logroñés.
Confiàveu en plantar batalla al Girona i classificar-vos per la següent eliminatòria?
Des del principi vèiem que seria un partit molt complicat, perquè el Girona és un rival de tres categories per sobre de la nostra. L’equip té el focus posat en la lliga, que és la competició important. Tenim l’objectiu de pujar a la Primera RFEF. Des del primer moment, el nostre plantejament era sortir a competir el partit i intentar posar les coses difícils al Girona. Òbviament, mai t’esperes el què va passar, però sí, era el nostre objectiu.
Quines diferències hi ha entre un equip de Primera Divisió i de Lliga de Campions amb un de Segona RFEF?
Als equips de Primera Divisió, la pilota els crema menys. Els nervis o la pressió que pots tenir tu, ells ja hi estan acostumats (també a les càmeres de televisió). Es nota bastant la diferència de nivell, el ritme de les cames i la intensitat del joc. Van molt més ràpids a fer les coses, perquè ho entrenen en el dia a dia i en la competició.
En quin moment del partit us ho vàreu començar a creure?
Quan va acabar la primera part amb empat a zero, ens vam començar a creure que era possible i que no ho teníem tant lluny, sobretot, perquè estàvem donant un bon nivell i els posàvem les coses difícils. Quan arribes al minut 75 amb 0 a 0 i ells es comencen a posar nerviosos i fan canvis, ja t’ho vas creient encara més. Fins i tot, vam seguir creient quan a la primera part de la pròrroga es va lesionar el nostre porter, Enrique Royo, i no ens quedaven canvis.
Amb un home menys, en Pol Arnau (fill de l’ex porter del Barcelona Francesc Arnau), que és lateral esquerre, s’hi va haver de posar de porter i va aturar el segon penal de la tanda.
Era un premi haver arribat fins a la tanda de penals i només ho volíem gaudir. Tot i això, hi havia nervis i teníem molta pressió. Ho vèiem molt difícil, perquè en Pol mai havia jugat de porter i tenia davant el del Girona (Pau López), que és un dels millors porters que hi ha. Quan va aturar el penal, no se’ns podia escapar l’oportunitat i així va ser.
Com es fa per marcar davanters tan bons com Stuani, Portu o Abel Ruiz?
Es nota molt la diferència. Són rivals de màxima categoria i, quan et trobes amb ells al camp, ho veus. Simplement, s’ha d’estar concentrat tot el partit i posar-hi tota l’atenció, perquè si en una acció desconnectes, et faran mal. Tot i això, ells en una acció individual, amb la qualitat que tenen, et poden acabar passant per sobre.
Com va ser la preparació del partit contra el Girona?
Dissabte havíem tingut partit i vam guanyar el Barbastro per 3 a 0. Diumenge, tenia partit amb el filial i ja em van dir que no jugaria per evitar lesions. Aquell mateix dia vaig entrenar amb els jugadors del primer equip que no havien jugat el dia abans. Dilluns vam començar a preparar el partit. Vam dir com els defensaríem i com intentaríem tenir la pilota en algunes situacions concretes. Dimarts, el dia abans del partit, vam reforçar això mirant el vídeo del Girona i vam fer una mica d’estratègia de córners i faltes.
De fet, aquest va ser el seu debut amb el primer equip del Logroñés.
Inoblidable. No podia sortir millor. Ja havia entrenat alguna setmana amb el primer equip, però fa poc va haver-hi un canvi d’entrenador. Amb el tècnic nou, des del primer dia vaig entrenar amb ells i vaig estar a l’estadi el dia del Barbastro. Amb l’equip filial, que juga a Tercera RFEF soc titular, però ara estic amb el primer equip fins a nou avís.
A la següent eliminatòria, només us podrà tocar un equip que jugui la Supercopa d’Espanya (el sorteig serà aquest dilluns): Barcelona, Real Madrid, Athletic Club de Bilbao o Mallorca. A quin t’agradaria enfrontar-te?
Els quatre equips són de Primera Divisió i sempre fa il·lusió jugar-hi, però n’hi ha dos que me’n fa molta més com són el Barça i el Madrid, que són dos clubs referents a nivell mundial i són dels millors equips del món. Em faria especial il·lusió jugar contra el Barça.
I a quin jugador t’agradaria marcar?
Em faria molta il·lusió, tot i que seria bastant difícil de marcar, en Robert Lewandowski del Barça. Tot i que aquell dia no sé si jugarà.
Aquesta eliminatòria ja serà més un premi per l’equip i l’afició?
No deixa de ser un premi, però sortirem a competir-la i a preparar-la com l’anterior.
Las Gaunas és un camp molt mític. Empeny l’afició?
Jugar a Las Gaunas va ser molt especial. A la lliga no hi ha tanta gent i, des de fora, no es veu igual. Però viure-ho des de dins el camp, amb gairebé 8.000 persones… És la primera vegada que jugava amb tanta gent al camp i hi havia moments que no sentia el company del costat. Això et motiva més, perquè veus que la gent t’anima.
A la lliga ara aneu tercers. Abans deies que l’objectiu era l’ascens.
Exacte. L’any passat es va perdre la final del Play-off d’ascens contra el Marbella i no es va poder pujar. Volem anar retallant distàncies amb els dos primers classificats.
Quan i a on vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a jugar a futbol amb tres anys a l’Abadessenc, l’equip del meu poble.
Ara en tens 19. Has fet una bona trajectòria.
A l’Abadessenc vaig estar-hi fins al Prebenjamí. Vaig jugar amb l’Escola de Futbol del Ripollès com a Benjamí i després vaig anar a l’Aleví del Camprodon. Vaig estar-hi un any i vaig marxar al Gimnàstic de Manresa. Llavors, vaig fitxar per l’Infantil B del Girona fins a l’any passat, que estava al Juvenil A. Aquest any em van traspassar al filial del Logroñés. Vaig passar set anys al Girona, per això va ser un partit especial per mi.
