Marc Vila, un atleta de rècord

S’estrenava per primera vegada amb 22 anys a una cursa d’ultrafons en pista, i tot i ser el més jove de tots els participants el debut va ser immillorable. L’atleta rodenc Marc Vila va competir entre les 12 del migdia de dissabte i les 12 del migdia de diumenge a l’UrB Ultrarunning Barcelona i va aconseguir-hi batre el rècord d’Espanya Sub-23 de 12 hores i també el de 24 corrent.

“No m’ho esperava gens. Tenia una previsió dels temps de pas, però els ritmes que vaig portar des del principi van ser més alts perquè des del primer moment vaig veure que era el dia i les sensacions m’acompanyaven”, confessa el jove. Vila, de fet, només es plantejava assolir el millor registre estatal en 24 hores, però com a conseqüència de la bona actuació va assolir també el de 12 hores. El primer tenia el rècord en els 125km i ell en va fer 149,6km, i el segon era de 86,5km i ell en va realitzar 107,05km. “Mai s’està preparat del tot per una prova com aquesta. Quan el rellotge es posa en marxa sembla impossible, però ajuda tenir amics i familiars allà animant-te que et fan oblidar que estàs corrent”, detalla.

Atleta des de petit, amb els anys Vila va començar a disputar curses de 5 i 10km i fa un any i mig va fer el salt a les mitges maratons i maratons. “M’he anat trobant més còmode en la llarga distància que en la curta i a finals d’any buscant informació em va aparèixer aquesta prova, que també té una versió per equips, i vaig començar-la a preparar. El més important és fer entrenaments sol, però també és veritat que allà els companys em van ajudar molt perquè al llarg de 24 hores tots tenim pujades i baixades d’ànim”, destaca el de Roda de Ter. Un dels aspectes que Vila no tenia clar, justament, era quina era la preparació mental més adequada per afrontar el repte, que es va fer a l’estadi Joan Serrahima de Barcelona.

“Debutava en una prova de més de 12 hores i m’enfrontava al desconegut. Vaig anar superant les adversitats a mida que van anar venint. Les primeres hores eren fàcils perquè hi havia ambient i música, però a la nit es va fer més difícil. T’ajuda la motivació personal que tens per assolir-ho”, comenta. L’única condició per participar a la prova és que durant 24 hores no es pot abandonar el recinte i cadascú administra les parades com vol. “Jo havia planificat les pauses per menjar, però quan portava 16 hores de cursa vaig haver de parar també a dormir perquè la musculatura no em responia. No ho tenia previst, però va ser necessari i em va anar bé per recuperar-me”, diu.

La gesta de posar a prova la seva resistència anima ara el jove atleta a buscar nous reptes en la ultradistància. “He de veure com em recupero i llavors anirem plantejant nous objectius, però intentarem combinar l’ultrafons en trail, asfalt i pista”, avança. L’objectiu més immediat serà la setmana que ve la Marató de Barcelona, que compartirà amb el seu germà.