“Ser finisher de la Spartathlon ja era un gran repte, però fer-ho amb 24 anys té un valor afegit”, afirma Marc Vila. El de Roda de Ter va aconseguir completar, el passat cap de setmana, una de les curses més dures i mítiques d’ultrafons. Doncs, no solament va travessar la línia de meta després de 30 hores i 50 minuts, sinó que, a la vegada, va convertir-se en l‘atleta espanyol més jove en finalitzar-la. “És una de les proves més difícils del món i m’omple d’orgull”, expressa. “Encara no m’ho crec”, afegeix.
Vila, que “tenia ganes d’enfrontar-me a una cursa d’aquesta exigència i dimensions”, explica la complexitat per poder-hi participar: “Vaig aconseguir la marca mínima a les 12 hores d’Ultra Fons de Barcelona i, llavors, vaig tenir la sort d’obtenir l’accés definitiu a través d’un sorteig”.
Les verdaderes complicacions, però, es multipliquen exponencialment en la mateixa carrera. El recorregut, que va d’Atenes a Esparta sumant un total de 246 quilòmetres, es converteix en una autèntica odissea. I, amb la dificultat afegida que “s’ha de completar en menys de 36 hores i arribant a cadascun dels 75 avituallaments per sota un temps establert”. “Si no, quedes eliminat”, explica Vila.
Malgrat les adversitats, el rodenc recorda que va poder gaudir de la major part de l’experiència. “En els primers 100 quilòmetres em vaig sentir molt bé i vaig córrer còmode”, apunta. “És veritat, però, que en els següents 100 vaig patir, ja que se’m va tancar l’estómac, vaig nàusees i, fruit de la son, m’adormia en algun avituallament”, afegeix. “Amb tantes hores ja saps que hi haurà moments de tot, però vam saber patir, en gran part també, gràcies al suport de la meva mare i la meva parella, que van estar acompanyant-me durant les 36 hores”, explica. Finalment, però, “els darrers 46 quilòmetres els vaig poder gaudir” i confessa que “em va sorprendre gratament com la gent d’allà viu també amb passió la cursa”.
Marc Vila, que va iniciar-se en aquesta modalitat el 2020, expressa que “el que més m’enganxa és la constància i disciplina que exigeix, i el fet de conèixer el teu cos i els teus límits”. I, tot i que ara anirà a viure una temporada a Austràlia “per desconnectar”, té clar que vol continuar sumant reptes: “En un futur, “m’agradaria completar l’Ultra Trail del Montblanc”.
