Menys competicions però més esport que mai

Ha estat una de les imatges de l’any. Desenes o fins i tot centenars de persones caminant, corrent o anant en bicicleta pels entorns naturals de tots els municipis d’Osona i el Ripollès. L’esport ha viscut aquest 2020 un augment exponencial de practicants, primer dins les llars durant el confinament i després a l’exterior amb la desescalada fins arribar a exhaurir fins i tot les existències de bicicletes. Mentre la tendència de fer activitat física anava a l’alça, però, els esportistes professionals i amateurs federats han pogut disputar menys competicions que mai a causa de la Covid-19. Algunes lligues van començar i es van haver d’aturar però moltes ja no van ser autoritzades, de manera que els camps de futbol, pavellons i pistes de casa nostra han perdut el seu bullici habitual en molts moments de l’any. Paradoxalment, però, una de les instal·lacions esportives amb més activitat d’Osona com és el pavelló Castell d’en Planes de Vic va acabar reconvertit en hospital de campanya i va ajudar a descongestionar els centres hospitalaris durant el pic de la primera onada de la pandèmia. Una jugada del destí per fer el màxim d’evident el que no ha deixat de reclamar el sector esportiu durant els asfixiants mesos de tancament: que l’esport és essencial i que forma part de la solució per lluitar contra el coronavirus.

Osona i el Ripollès havien de rebre amb els braços oberts moltes d’aquestes proves esportives que han estat ajornades, com les diverses curses i activitats internacionals al voltant del raid hípic agrupades sota el paraigua de “Vic, Endurance City of the Year”. Només se’n va poder disputar una, el Campionat d’Espanya Júnior, però els esportistes i criadors de casa van poder-hi demostrar igualment el seu domini en la disciplina amb un podi d’amazones d’Osona i el Moianès format per Bruna Pujols, Jana Oms i Aina Casas, que va anar seguit a finals d’any d’un altre podi íntegrament osonenc al Campionat d’Espanya absolut de Santa Susanna, amb Àlex Luque, Àngel Soy i Paula Muntalà. Tampoc s’han pogut celebrar aniversaris esperats com els 125 anys de futbol a Borgonyà o el centenari del Ripoll CF, ni els merescuts comiats d’alguns dels principals esportistes dels últims temps. És el cas dels jugadors d’hoquei Petxi Armengol i Mia Ordeig, amb 26 i 23 anys, respectivament, a l’OK Lliga; de la ciclista Clàudia Galicia, un cop guanyada la seva tercera Titan Desert i diverses medalles internacionals en ciclisme i esquí de muntanya, o del futbolista Oriol Riera, que ha tancat una carrera de 16 anys com a professional en la qual va arribar a jugar contra els millors a Primera Divisió.

L’esport és essencial i que forma part de la solució per lluitar contra el coronavirus

I mentre uns marxaven sense el caliu i el reconeixement dels aficionats a qui tant havien fet vibrar a causa de la prohibició de la presència de públic als esdeveniments esportius, hi ha qui els ha agafat el relleu i aquest 2020 s’ha consagrat com a nom a tenir en compte de cara al futur. Entre els debuts més sonats hi ha el de la futbolista de Borgonyà Bruna Vilamala a la Lliga i la Champions amb el primer equip femení del FC Barcelona, però també hi ha hagut altres estrenes somiades com les dels jugadors de bàsquet Laia Raventós, a la Lliga Femenina; Erola Aliberch i Mireia Yespes, a la Lliga femenina 2, i Guillem Sabatés, a LEB Plata; així com la del pilot de ral·lis Pep Bassas a l’Europeu, on ha estat subcampió; la de la ciclista Martina Moreno a un equip UCI (Unió Ciclista Internacional), o la del golfista Lucas Vacarisas, que s’ha arribat a proclamar campió d’Espanya professional. També s’ha confirmat la continuïtat de nissagues d’esportistes com la dels Membrado, amb resultats destacats de Gil Membrado, fill de Josep Maria Membrado, a les G-Series, o la dels Arcarons, amb la consecució del títol estatal absolut de motocròs per part de Nil Arcarons, fill de Toni Arcarons.

Uns èxits que se sumen a altres fites destacades com la superació per part de Sergi Panadero de l’estratosfèrica xifra de 70 títols com a jugador d’hoquei patins, l’atorgament per part de la Generalitat de la Creu de Sant Jordi a la pilot de motos resident a Seva Laia Sanz, la classificació per segona vegada a la història del Girbau Vic TT per a la Champions femenina de tennis taula, l’ascens del Gimnàstic Osona a la Lliga Iberdrola o l’obtenció de la Lliga Catalana EBA i la Lliga EBA per part del Club Bàsquet Vic en una temporada per al record on es va batre el rècord d’11 victòries consecutives. Per històric, també, l’ascens del Vic Riuprimer a la Primera Catalana de futbol, on encara que fos només per dues jornades hi van arribar a coincidir quatre equips osonencs de manera inèdita–els altres eren els habituals Manlleu i Vic juntament amb el Tona–. Més estabilitat i continuïtat han tingut la quinzena de futbolistes d’Osona i el Ripollès que militen a Segona B o la desena que ho fa a Tercera, categoria aquesta darrera on l’arbitratge osonenc ha recuperat, després d’uns anys, presència en l’àmbit català amb tres nous col·legiats: Marc Pujol, Jordi Serradelarca i Pol Curiel.

Que les dues comarques, el Ripollès i Osona, acabin acollint instal·lacions de referència al país no és casualitat

On l’any que acaba no ha portat massa alegries és al Club Patí Vic. Al març el futur del club penjava d’un fil després que la junta directiva decidís plegar i anunciés un concurs de creditors quan feia pocs dies de l’aniversari dels 40 anys de la inauguració del pavelló. A l’estiu, coincidint amb una bona afluència de socis a les instal·lacions, arribava l’arxivament de la denúncia contra l’anterior junta directiva que permetia tancar almenys un capítol i ara s’està a l’espera de conèixer la decisió de l’administració concursal. Mentrestant, l’Ajuntament ha decidit llogar els pavellons de cara al proper 2021 per garantir la pràctica esportiva. Una de les opcions que considera el consistori i també la Generalitat és que el club s’integri en el futur Centre de Tecnificació Esportiva que acollirà la capital d’Osona. Al mes de juny, just sortint del confinament, se’n va signar el conveni entre les parts que ha de permetre que sigui una realitat aquest proper 2021 i actualment es treballa a perfilar els detalls de com serà. Vic se sumarà d’aquesta manera a altres set municipis catalans que tenen un centre especialitzat on entrenen esportistes d’elit, entre els quals hi ha Ripoll.

Que les dues comarques, el Ripollès i Osona, acabin acollint instal·lacions de referència al país no és casualitat. Un entorn idíl·lic per a la pràctica de determinats esports, sobretot a l’aire lliure, una tradició esportiva que ve de lluny i una universitat com la de Vic amb uns estudis de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport que van associats a una intensa recerca universitària bé mereixen ser reconeguts i potenciats. I no només cal inversió per generar campions, guanyar medalles i publicar estudis, que també, sinó per tenir una població més activa i menys sedentària i a la llarga estalviar despesa sanitària. Una població saludable i esportiva aguantarà sempre millor les envestides d’aquesta i de qualsevol altra crisi sanitària. Ara que hem començat a fer esport de manera massiva seria bo mantenir-ho com la societat moderna i avançada que ens creiem ser. Una modernitat, de tota manera, ben relativa, perquè ja els grecs antics tenien clar com n’era d’essencial fer esport i celebrar els èxits dels seus grans esportistes. Faltarà ara només poder frenar els contagis i, de mica en mica, recuperar el vessant competitiu.