Més de 200 quilòmetres de cursa

Salvador Vilalta, un castellterçolenc de cap a peus, pot presumir d’haver acabat primer en equips mixtos i tercer general a la cursa Eufòria per parelles que va tenir lloc fa uns dies pel Pirineu andorrà. Aquesta cursa, de 233km i 20.000m de desnivell positiu, Vilalta la va fer amb Nerea Martínez, que el va acompanyar fins al final de la cursa. De fet, Vilalta i Martínez ja són gats vells en aquestes curses quilomètriques que fa anys que practiquen arreu on s’organitzen. De l’última en destaca que “havent fet els 233 quilòmetres caminant i corrent, potser solament vam trobar civilització 1 quilòmetre, la resta era tot fora de la civilització, on només hi ha muntanyes, valls, corriols, fonts i rius que et fan companyia”. Vilalta ja fa anys que es va aficionar a caminar i córrer per aquests mons de déu. Al seu poble ja participava fa anys en la caminada Castellterçol-Montserrat, de 45 quilòmetres, i solia arribar sempre tres o quatre hores abans que la resta. Va fer els estudis primaris al poble i després estudis de formació professional als Salesians de Sarrià en electricitat durant cinc anys i després Enginyeria Tècnica a Terrassa tres anys més, i encara més endavant Enginyeria d’Organització Industrial. La seva afició, però, es va formalitzar quan passada ja la pubertat i les ganes d’anar a les discos i passar-s’ho bé va començar a fer la cursa Matagalls-Montserrat, Carros de Foc pel Pirineu, la Núria-Queralt i el 2009 ja s’hi va posar de valent amb la de 100 Milles, que en diuen, al Mont Blanc, amb 160 quilòmetres. A partir d’aquí ja ha participat en dotzenes de curses, que exigeixen una gran participació i fortalesa física que ell ha superat sempre. No cal dir que per poder fer aquestes curses cal una preparació física de ferro. De fet hi sol dedicar de 10 a 11 hores els dissabtes i entre 5 i 6 hores els diumenges. Es tracta de caminar a bon pas quan es puja en indrets drets i a córrer quan es baixa. Vilalta diu que es tracta d’una preparació i entrenament específics, però també d’una manera de viure i alimentar-se. És vegà i assegura que això no vol dir que et falti alimentació vitamínica o d’altres. Està demostrat que n’hi ha prou a ser fidel a un sistema determinat alimentari: no menja ni carn ni peix, ni ous ni làctics, però sí hidrats de carboni, cereals, llegums, hortalisses, algues, fruites… Vilalta organitza cada any a l’hivern unes quedades en les quals participen 500 esportistes que aporten aliments. Aquest any es van aplegar unes cinc tones d’aliments que van destinats a ajudar persones amb necessitats alimentàries. Vilalta manifesta que “vull seguir gaudint de la natura, la muntanya i els paisatges que ofereix. Puc assegurar que això dona una connexió amb el medi natural on un es mou. Davant la vida actual de nervis, depressions i problemes humans, és bo fer-se amic de la natura i estimar-la. És el millor medicament que hi ha”. De fet, cada dia hi ha més gent que practica activitats esportives i si se’n fes més, diu, “el món encara aniria millor”.

Més de 200 quilòmetres de cursa

Empat a zero al segon amistós de pretemporada

Alba Riera, campiona d’Europa de bicitrial en categoria Elit

Young Eagles of Nigèria guanya el Torneig Àfrica d’Estiu disputat a Balenyà

Fiona Cavilli cau eliminada a les semifinals del Mundial Sub-20 d’atletisme

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

“Hem tornat a néixer”

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Entre boscos i sense presses

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Radiografia a l'ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent