Més de 200 quilòmetres de cursa

Salvador Vilalta, un castellterçolenc de cap a peus, pot presumir d’haver acabat primer en equips mixtos i tercer general a la cursa Eufòria per parelles que va tenir lloc fa uns dies pel Pirineu andorrà. Aquesta cursa, de 233km i 20.000m de desnivell positiu, Vilalta la va fer amb Nerea Martínez, que el va acompanyar fins al final de la cursa. De fet, Vilalta i Martínez ja són gats vells en aquestes curses quilomètriques que fa anys que practiquen arreu on s’organitzen. De l’última en destaca que “havent fet els 233 quilòmetres caminant i corrent, potser solament vam trobar civilització 1 quilòmetre, la resta era tot fora de la civilització, on només hi ha muntanyes, valls, corriols, fonts i rius que et fan companyia”. Vilalta ja fa anys que es va aficionar a caminar i córrer per aquests mons de déu. Al seu poble ja participava fa anys en la caminada Castellterçol-Montserrat, de 45 quilòmetres, i solia arribar sempre tres o quatre hores abans que la resta. Va fer els estudis primaris al poble i després estudis de formació professional als Salesians de Sarrià en electricitat durant cinc anys i després Enginyeria Tècnica a Terrassa tres anys més, i encara més endavant Enginyeria d’Organització Industrial. La seva afició, però, es va formalitzar quan passada ja la pubertat i les ganes d’anar a les discos i passar-s’ho bé va començar a fer la cursa Matagalls-Montserrat, Carros de Foc pel Pirineu, la Núria-Queralt i el 2009 ja s’hi va posar de valent amb la de 100 Milles, que en diuen, al Mont Blanc, amb 160 quilòmetres. A partir d’aquí ja ha participat en dotzenes de curses, que exigeixen una gran participació i fortalesa física que ell ha superat sempre. No cal dir que per poder fer aquestes curses cal una preparació física de ferro. De fet hi sol dedicar de 10 a 11 hores els dissabtes i entre 5 i 6 hores els diumenges. Es tracta de caminar a bon pas quan es puja en indrets drets i a córrer quan es baixa. Vilalta diu que es tracta d’una preparació i entrenament específics, però també d’una manera de viure i alimentar-se. És vegà i assegura que això no vol dir que et falti alimentació vitamínica o d’altres. Està demostrat que n’hi ha prou a ser fidel a un sistema determinat alimentari: no menja ni carn ni peix, ni ous ni làctics, però sí hidrats de carboni, cereals, llegums, hortalisses, algues, fruites… Vilalta organitza cada any a l’hivern unes quedades en les quals participen 500 esportistes que aporten aliments. Aquest any es van aplegar unes cinc tones d’aliments que van destinats a ajudar persones amb necessitats alimentàries. Vilalta manifesta que “vull seguir gaudint de la natura, la muntanya i els paisatges que ofereix. Puc assegurar que això dona una connexió amb el medi natural on un es mou. Davant la vida actual de nervis, depressions i problemes humans, és bo fer-se amic de la natura i estimar-la. És el millor medicament que hi ha”. De fet, cada dia hi ha més gent que practica activitats esportives i si se’n fes més, diu, “el món encara aniria millor”.

Més de 200 quilòmetres de cursa

De Centelles a l’Empire FS Perpinyà

L’equip Groc guanya la 30a edició del torneig de futbol sala Infantil El 855 de Sant Quirze de Besora

Els Birratxos Sinvengüeneas s’emporten les 12 hores de futbol 7 de Sant Miquel de Balenyà

Petxi Armengol júnior s’incorpora cedit al Manlleu

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”