QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
Poliesportiu
Motor
Hoquei
Futbol

Mig segle fent muntanya

El Centre Excursionista Torelló celebra aquest dissabte l’acte central de commemoració dels 50 anys de vida

La pandèmia de Covid-19 ha impedit fer una celebració multitudinària a l’altura de l’aniversari, però tot i així cinquanta persones representants de totes les èpoques de l’entitat rememoraran aquest dissabte els 50 anys de vida del Centre Excursionista Torelló (CET). La jornada començarà amb una caminada i acabarà amb un dinar popular on es recordaran algunes de les fites destacades al llarg d’aquestes cinc dècades de vida.

Segona sortida l’estiu de 1972 a l’Aneto

No hi faltarà Núria Coromina, una de les joves del barri de Montserrat que l’agost del 1971 va formar part del grup d’amics que va sembrar la llavor per a la creació de l’entitat amb una sortida al Mont Perdut (3.355m) promoguda per mossèn Pere Casas i Josep Barniol, les ànimes en l’arrencada del centre. “A partir d’allà vam anar fent reunions i vam decidir crear el CET uns mesos després. Les convocatòries de sortides i activitats les fèiem per boca-orella perquè no tothom tenia telèfon. El mossèn era una autoritat i ens va donar molta confiança per tirar endavant”, recorda Coromina, que va participar en el disseny del logotip i va formar part de la primera junta que va presidir Barniol. “Érem joves d’entre 16 i 18 anys i en tinc molt bon record. Ens ho vam passar molt bé”, continua. En aquells primers anys es van fer altres sortides com la de l’estiu del 1972 a l’Aneto (3.403m) o les del 1976 al Mont Blanc (4.808m) i a la Pica d’Estats (3.143m), aquesta última per commemorar el centenari de la primera ascensió al cim més alt de Catalunya. “A mesura que va anar creixent el barri en un espai que abans era una pineda ho va fer també el CET i, a més a més, sense ser-ne conscients ho fèiem en la direcció del canvi que experimentava el país al final del franquisme”, explica Coromina. L’escalada, l’espeleologia o els primers cursos de català van començar a omplir les hores de lleure d’aquells joves, especialment a partir de 1978 quan l’arribada de la democràcia va suposar un “autèntic despertar”. Aquell any ja es va organitzar la primera rebuda a la Flama del Canigó, una de les activitats importants de l’any del Centre Excursionista Torelló juntament amb el 3.000 Social que cada estiu es fa per recordar aquella primera pujada al Mont Perdut o des de l’any 2001 l’organització de la cursa Pels Camins dels Matxos. “Durant 50 anys ens han passat moltes coses, però ens mantenim fidels al barri de Montserrat i també a la idea que el centre ha de ser una porta d’accés a la natura i a tot el que comporta. Volem que sigui un lloc formatiu per agafar bases amb seguretat i on s’aprengui a anar a la muntanya de manera respectuosa”, destaca l’actual president, Lambert Guix. El seu és l’últim nom de la llista que va iniciar Josep Barniol i on també figuren Quim Feixas, Enric Carrera, Vicenç Santmartí, Edu Rifà –que el va reactivar–, Joan Pujals, Xevi Aranda, Marc Berloso i Jordi Barniol.

Expedició al Dhaulagiri el 2012


Al llarg d’aquestes presidències s’han coronat infinitat de cims, però hi ha hagut dues expedicions especialment significatives. La primera va ser el 1981 al Kilimanjaro (5.895m), on es va coronar el volcà Kibo i el mont Meru, i va suposar un gran pas en aquell moment per a l’entitat. A més a més, per a molts torellonencs és recordada perquè per finançar l’expedició es va portar La Trinca al Teatre Cirvianum. La segona, molt més recent, va ser el 2012 al Dhaulagiri (8.167m) i, en aquest cas, l’aventura per celebrar els 40 anys de vida del CET no va culminar amb l’ascens al setè cim més alt del món per part d’Eduard Rifà, Jordi Barniol i Gabriel Moreno a causa de les condicions meteorològiques però l’intent va representar un nou salt endavant per a l’entitat. “No hem estat mai un centre elitista però hem aconseguit gestes importants perquè la gent sempre vol descobrir el que no coneix i gràcies a això s’han trepitjat molts continents”, comenta Guix. Aquesta voluntat de créixer i provar coses noves és la que va permetre també tenir el terreny abonat per impulsar el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló fins que aquest va agafar embranzida i va esdevenir una referència internacional al marge de l’entitat. “Sempre hi ha hagut gent innovadora”, ressalta Guix, mentre que Coromina afegeix que “moltes han estat noies i això s’ha de destacar”.

La junta actual aquest estiu al Mont Perdut per rememorar el primer cim de l’entitat

Al llarg de tot l’any s’han anat fent activitats per commemorar aquesta trajectòria. Al juliol es va tornar a coronar el Mont Perdut com fa 50 anys, es va fer un concurs de fotografies i també es va organitzar una pedalada per la Cerdanya. “El ciclisme ara està molt de moda i mirem d’adaptar-nos al que la gent ens demana. A mi el que sempre m’ha agradat és això d’estar atents a les demandes perquè permet que hi hagi gent jove que empenyi i que hi hagi bullici”, diu el president de l’entitat torellonenca. Ara falta un intercanvi amb un centre excursionista de Bulgària que és el que tancarà el proper mes de març i a l’estiu la celebració dels cinquanta anys de vida d’una entitat que va començar amb una sortida d’una vintena d’amics del barri de Montserrat i ha arribat a tenir gairebé 700 socis de tota la Vall del Ges, que han estat a serralades d’arreu del món i fins i tot han portat el nom de Torelló a l’Himàlaia.

El moment de la donació del fons documental a l’arxiu municipal

Una part del fons documental, a l’arxiu municial

Coincidint amb el cinquantè aniversari, el CET va lliurar la setmana passada una part del seu fons documental a l’Arxiu Municipal de Torelló. Hi destaquen cartells d’activitats i correspondència així com dossiers temàtics de les sortides que s’organitzaven fora del territori català fins a mitjan anys 80. També hi ha diversos reportatges fotogràfics del període 1971-1996 així com material editat, publicacions periòdiques de les federacions de muntanya i butlletins dels diferents centres excursionistes d’Osona. Properament, es preveu organitzar una activitat de reconeixement i identificació d’imatges per avançar en la descripció dels documents. El president, Lambert Guix, va fer el lliurament del material en presència de l’alcalde, Marçal Ortuño, i l’arxivera, Gemma Carretero. “Ara tothom ja en pot fer ús i esperem que faci un efecte crida per anar alimentant la base de fotos i anècdotes que tenim. Amb tot plegat ens agradaria acabar fent un llibre”, avança Guix.

LA PREGUNTA

Aprova el pacte PSOE-Junts en immigració?

En aquesta enquesta han votat 380 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't