El Club Billar Vic ha començat les lligues catalanes aquest cap de setmana però, a més a més, la bona campanya passada del primer equip li permetrà tornar a competir a primer nivell estatal i europeu.
Com es presenta el curs?
El projecte és ambiciós per intentar quedar dels tres primers a la Divisió d’Honor de tres bandes i en jocs de sèrie tornarem a Europa. Hi ha molt bon equip, ens hem reforçat, i les expectatives són bones. Això pel que fa als primers equips i després tenim tota la resta competint a Catalunya.
Són una de les referències no només a Catalunya sinó a l’Estat. A què es deu l’afició al billar d’aquí?
Ara fa 75 anys es va formar una associació d’amics del billar amb advocats, metges i persones amb poder adquisitiu de la ciutat i ara fa 57 anys es va crear el club com a tal. Vam tenir Miquel Espona, el gran referent de l’entitat, i des de llavors sempre hi ha hagut bon joc i bons jugadors. L’afició ve de lluny.
Creu que la gent és conscient del nivell en què competeixen en aquest soterrani on tenen la seu al carrer Arquebisbe Alemany?
No, i ja no només no són conscients del nivell en què competim sinó tampoc el que som com a club. Ens hem d’obrir a la ciutat, fent escola de billar i que la gent entri i s’interessi pel que fem, amb possibilitat de jugar a tots els nivells.
Potser hi ha qui els associa a una activitat de bar i els costa més d’entendre el vessant competitiu?
Tots els billars s’han format en bars i això és el que es veu també sempre a les pel·lícules. S’associa a vici i a apostes i no té res a veure amb això, malgrat que és el que ha quedat. És un esport que requereix un esforç perquè el joc no és fàcil.
Els costa competir contra clubs amb molt més potencial econòmic a l’Estat i a Europa?
Evidentment. Falta suport. Aquí el club és nostre i té unes càrregues molt grosses. En canvi, la gran majoria de rivals nostres tenen locals municipals amb un cost zero que els permet centrar-se a competir i a fer fitxatges. Els pressupostos no són molt elevats però s’han de cobrir i per nosaltres és un handicap. S’han de buscar patrocinadors i mirar que l’Ajuntament s’hi impliqui com fa amb altres entitats.
I també costa arribar al públic més jove?
Costa en general. També arribar al públic de mitjana edat. Estem treballant-hi amb un projecte que hem engegat aquest any. Pensem que podem arribar sobretot a gent a partir dels 35 anys, que a vegades els veus a casals però no venen aquí on tenim millor material i podem oferir millor formació.
Per tot plegat, creu que estan en perill esports i clubs com el seu?
Sí. És molt difícil suportar les lligues, el local… I si no pots has de tancar. No podem estirar més el braç que la màniga. És la situació general de l’esport perquè no hi ha un relleu massiu. Costa que surtin jugadors.
Aquí la gran figura dels últims anys a la comarca és Esteve Mata, encara un dels principals actius del club. Hi ha algun altre jugador que els faci ser optimistes?
Al seu nivell, no. Casos així passen cada molts anys. Ell s’hi ha dedicat molt, entrenant vuit hores diàries, i els joves ara no ho fan. Va arribar amb 12 anys i passa dels 40. Per tant, fa 30 anys que no ha sortit ningú com ell.
Des de quan és president vostè del Club Billar Vic?
Fa vuit anys i ja he passat una pandèmia. Però com a soci ho soc des que tenia 18 anys.
Ha canviat molt aquest esport en aquest temps?
De manera de jugar, no. L’esport és el mateix. El que sí que ha canviat molt és l’afició. Era un club referent a la ciutat i amb els anys ha deixat de ser-ho. I ho era sense ni acostar-se als èxits d’ara. Aquests últims anys són l’època daurada en l’àmbit esportiu i no crec que es torni a fer perquè han estat anys on tot ens ha anat a favor. Hem estat campions d’Espanya, dos cops tercers d’Europa, de Catalunya ho hem guanyat tot en totes les modalitats… Es va fer una aposta i es van fer les coses ben fetes. Els jugadors creuen en el club i hi ha unitat. També ens hem reforçat i tenim perspectives bones. El que hem de mirar és que això no es perdi.
El dia que plegui, quin club li agradaria deixar?
M’agradaria que fos un símbol referent de la ciutat i també de l’Ajuntament. Segurament, situats en un local municipal i amb el consistori involucrat i que continuessin els èxits esportius. Sempre hi ha gent i el dia que jo plegui, que no sé si tardaré gaire, estic convençut que això no es tancarà.
{{ comment.text }}