“Va ser especial i em va fer molta il·lusió.” Així recorda Mireia Rabionet (Viladrau, 2006) el moment en què es va proclamar campiona d’Espanya absoluta d’enduro femení el passat cap de setmana, a Almeria.
Un moment que va molt més enllà del mateix triomf, després d’una temporada que, a causa d’una lesió al genoll, ha resultat ser una autèntica odissea: “Ha estat un calvari, ja que portava des del 2023 patint luxacions al genoll i fins al juny passat no vam saber el diagnòstic exacte”.
Va arribar un punt que es va plantejar si valia la pena continuar. “Sentia que no podia més ni físicament ni mentalment”, confessa.
I malgrat que els terminis de la recuperació no obrien la possibilitat de competir l’última prova d’aquest Campionat d’Espanya, “l’incansable treball i la mentalitat competitiva” –tal com ella mateixa es defineix– van acabar trencant qualsevol pronòstic: “Em van operar al juliol i ni tan sols m’esperava poder arribar en aquest final de temporada”.
Amb poques hores d’entrenament i una segona posició que l’obligava a guanyar els dos dies per tenir opcions al títol, finalment, Rabionet va aconseguir aterrar a la localitat de Huércal-Overa d’Almeria. I tot i que res feia pensar que podria fer-se amb l’or, “ja des de dissabte em vaig sentir amb bones sensacions”. “Vaig enfrontar la cursa amb certa tranquil·litat, conscient que ho tenia difícil, i això també em va permetre córrer sense gaire pressió”, recorda. “Només havia d’estar segura de mi mateixa i del que feia”, afegeix.
Amb el calendari de curses d’enguany ja completat, Rabionet disposa ara de tres mesos per acabar-se de recuperar de la lesió i arribar en la millor de les condicions a la següent temporada.
A més, aquests dies, la viladrauenca està meditant quin serà el seu proper destí, ja que el seu actual equip, Husqvarna KTM Gas Gas, abandona el bloc de la competició estatal com a marca: “Estem valorant les diverses opcions que tenim sobre la taula i, malgrat que el futur és incert, també hi ha algun projecte fora d’aquí que em crida l’atenció”.
“Estar lluny de casa sempre m’ha agradat, ja que des dels 16 anys que estic com a interna al CAR de Sant Cugat, i ara seria un bon moment per créixer en aquest sentit”, expressa.
Tot i la seva joventut i curta carrera, Rabionet ja ha pogut gaudir de grans experiències. Una va ser el 2017, quan va tenir l’oportunitat de participar en l’Allianz Júnior Motor Camp by Marc Márquez. “Estàs amb els germans Márquez i et sents professional durant una setmana”, recorda. “És un dels records més emotius, va ser brutal”, confessa.
Des dels seus inicis, Mireia Rabionet culpa el seu pare, que ja tenia relació amb el món del motor, exercint com a mecànic d’Antonio Zanini, campió d’Europa de ral·lis el 1980. “Amb 6 anys els Reis li van passar la seva primera moto, però si pogués tornar enrere potser rectificaria, ja que es pateix molt”, confessa el seu pare, Jaume Rabionet.
“Va començar com un joc, iniciant-se als endurets i fent quedades també amb les famílies de Nandu Jubany i Nani Roma”, explica. “Però va ser Joan Tort qui ens va animar a fer un pas més i a endinsar-nos seriosament en aquest món”, afegeix. “Sense ell, no hauria arribat fins on soc ara”, reconeix la pilot.
En un futur, somia “a participar i quedar entre les tres primeres en un Mundial d’enduro” i, paral·lelament, “acabar la carrera de CAFE”, que actualment està cursant a la Universitat de Barcelona.
