Després d’un ple de victòries a les primeres quatre cites del calendari –segon absolut a Lanzarote per darrere del francès Pierre-Louis Loubet, que no computava per al títol–, el pilot d’Olost Gil Membrado (Ford Fiesta Rally2) en tenia prou, dissabte passat a Galícia, arribant entre els 12 primers per assegurar-se el títol absolut del Campionat d’Espanya de Ral·lis de Terra (CERT) a falta de l’última prova a Granada.
I ho ha fet amb 17 anys, rebaixant en cinc el rècord de precocitat i demostrant una progressió ascendent que el confirma com un dels grans valors de present i de futur d’aquest esport.
Per molt que fos previsible que Galícia li donés el campionat, el moment devia ser emocionant.
Molt. Vam córrer essent molt conscients del que hi podia passar i va ser molt maco, al final, celebrar-ho amb tot l’equip i amb la meva família, que em va venir a veure.
En tenia prou quedant entre els 12 primers però va acabar tercer. Era buscat, aquest podi?
No especialment. L’objectiu era guanyar el campionat, i aquest era el que teníem clar. A més, sabíem que la setmana següent [13 i 14 de setembre] teníem el ral·li d’Astúries, i el dimarts, test. Això volia dir que havíem de guardar una mica el cotxe.
Vist des de fora i amb el pòquer previ de victòries semblaria que ha estat fàcil, el títol. És així?
Ha estat difícil, sobretot al principi de temporada, que teníem rivals molt forts. A la prova de Canàries, els pilots locals corrien moltíssim. Però hem acabat fent molt bons resultats, sí. Un quatre de quatre, i això ha marcat el ritme de la temporada.
Els pilots locals són els rivals més complicats, en un campionat com aquest?
Sí, exacte. Normalment són els més difícils de batre perquè coneixen més que ningú les seves carreteres i les característiques del seu territori. Per tant, hi concentren tots els recursos i són molt competitius.
Quina importància té el copilot en aquest èxit?
És una figura molt important. És qui té el ral·li al cap, s’anticipa a tot i qui et marca el ritme. És una cosa de 50-50. Òbviament també té molta importància el cotxe, però dins del ral·li és cosa de dos. Amb Jandrín López fem un gran equip. I també faig extensiu l’agraïment a tot l’equip Past Racing i a Daniel Alonso per la confiança. És un triomf de tots.
Guanyar aquest títol amb 17 anys dona ara més valor a haver tingut l’oportunitat de començar a competir amb 13 a Letònia?
És així, sí. Allà hi vaig acumular molta experiència en un país molt diferent, amb carreteres diferents, i això em va fer aprendre molt. Ara s’ha vist reflectit en aquest campionat, on he après també a gestionar millor les curses i a mirar pels punts. Aquests anys d’aprenentatge han estat molt importants. Es podria dir que competir des dels 13 anys m’ha permès ser campió als 17.
Rècord de precocitat. Carlos Sainz ho va ser amb 25 i Dani Sordo, amb 22. Vol dir alguna cosa, això?
Que afortunadament la Federació va acceptar la nostra demanda per avançar l’edat per començar a competir. Inicialment era als 18, i ara està en els 16. Per això vaig començar anant a Letònia, on ja es podia fer als 13. He arribat als 17 anys amb quatre d’experiència. Abans els debuts i els títols havien d’arribar una mica més tard.
Li posa pressió, aquest fet, essent tan jove?
Més que pressió, diria motivació. Perquè vol dir que ens podem plantejar nous reptes. Per exemple, arribar a córrer al Mundial, i si pot ser de la mà d’un equip oficial, encara millor.
“Per a l’examen de conduir hauré de pensar en els intermitents”
Ho veu possible?
És una opció real i lluitaré per aconseguir-ho, i tant. Sé que és molt difícil i que s’ha de treballar molt, però també ho veig factible. El problema és que ara mateix hi ha pocs equips oficials i costa molt tenir un seient.
S’han conegut amb Carlos Sainz, i hi ha molt bona sintonia. L’ha ajudat?
Molt. Els consells d’un bicampió del món són únics. Ens vam conèixer en un test de Red Bull a Madrid, i a partir d’aquí vam tenir més relació.
Compartint cotxe, rols i testos, fins i tot.
Sí. Ell em va fer una mica de copilot i jo també vaig pujar al seu costat. Amb ell aprens molt, no només dins del cotxe amb els setups i la conducció, sinó també a fora, perquè és una persona molt atenta, però alhora seriosa i sempre està pel que toca.
Aquest cap de setmana corre al ral·li Princesa d’Astúries, del Supercampionat d’Espanya. Quin és l’objectiu?
No hem seguit completament el Supercampionat, hem anat fent alguna prova com el d’Astúries o el Ral·li RACC. Són curses d’aprenentatge, d’anar sumant experiència. I anar tenint més contacte amb l’asfalt com a superfície també interessa.
Ral·lis al marge, continua els seus estudis.
He començat universitat i de dilluns a divendres soc a Barcelona, perquè hi estic estudiant. Pujo a Olost caps de setmana o algunes tardes, quan no hi ha competició. Compagino les dues coses.
I també li tocarà estudiar per al carnet de conduir…
M’examinaré a Vic el 5 de novembre. La teòrica ja la tinc, i ja he fet la primera pràctica.
Sent la pressió per haver d’aprovar a la primera?
[Riu] Sí. Estic acostumat a conduir per carreteres tancades, a gran velocitat i amb tota la calçada per a mi. Ara ho hauré de fer amb normalitat i posant els intermitents. A veure si me’n recordo, a l’examen… Tenir carnet també m’anirà bé per a la competició. Poder fer reconeixements de trams conduint directament em pot donar encara més confiança. Tinc clar que encara puc créixer molt com a pilot.
