Va ser regidora d’Hisenda, Solidaritat i Dona de l’Ajuntament de Camprodon entre 2007 i 2011, amb Esteve Pujol d’alcalde. I anant una mica més enrere, pubilla de la vila el 2006.
Tot i que ara no hi viu, Lourdes Puigmal continua mantenint un fort lligam amb Camprodon. Quan hi puja, sempre que pot, la cara se li il·lumina, diu. I ara també li passa davant d’un altre repte que se li acaba de fer realitat. Als seus 44 anys, aquesta camprodonina complirà el seu somni: participar al Ral·li Dakar del 3 al 17 de gener de l’any vinent a l’Aràbia Saudita.
Puigmal és aficionada del món del motor des de jove, quan estava amb el Finíssim Team Escuderia de Ripoll, que era un equip de ral·lis d’asfalt. Però va ser quan va conèixer el seu home, el 2006, que es va començar a interessar pels totterrenys.
La seva parella dirigeix l’equip Be Racing, especialitzat, sobretot, en els side by side (buggies). L’equip francès Boucou Compétition, més encarat als camions, és el soci logístic del Be Racing, i els fa l’assistència en pista de competició, transporta els vehicles, el càtering o les habitacions.
Una assistència que ha estat recíproca, perquè “treballen junts”, explica Puigmal. A la presentació del Dakar que es va fer al circuit tot terreny de Les Comes (Súria) el maig passat, la camprodonina va pujar a un dels elefants del desert del Team Boucou, i quan en va baixar el cap de l’equip va proposar-li córrer al Dakar.
“Vaig dir que sí. Interiorment pensava en la família, la feina i l’organització, però no m’ho podia pensar, perquè si no perdria la plaça”, subratlla. Això sí, essent unes dates de molta feina al seu lloc de treball, de Cap d’Any, Reis i escola, “hauré de desplegar xarxa”. La sogra, els tiets i els amics “m’hauran de donar un cop de mà amb els meus dos fills”.
La futura dakariana serà una dels dos navegants (copilots) que aniran en un camió del Team Boucou, que s’encarregarà de fer assistència en pista i portar material, però que alhora competirà amb l’objectiu d’acabar.
De fet, l’any passat el mateix camió va quedar segon en la seva categoria. Puigmal haurà d’estar atenta als temps de sortida i arribada per evitar penalitzacions, indicar els perills que surten al road-book i els graus que han de girar els camions per evitar trencar el vehicle o quedar encallats en una duna.
Al setembre van fer un stage al Marroc, on va començar a foguejar-se. Els seus dos companys són francesos i, tot i que la llengua és un handicap, “em faig entendre”. Per preparar-se físicament, Puigmal surt a córrer un parell de dies a la setmana, també fa un parell d’hores de spinning i treballa els exercicis de core al gimnàs fent cames, esquena o faixa abdominal.
Fer el Dakar no surt barat per a “una mare treballadora” i li costarà uns 50.000 euros per la inscripció, els viatges, els allotjaments o el material. Per sort, ja ha aconseguit alguns patrocinadors o col·laboradors com, per exemple, l’Ajuntament de Camprodon, Bastiments Aventura, Treballs Verticals Vertic 3 de Girona i l’oficina TAX Economistes i Advocats, que l’ajudaran en aquesta aventura.
Pròxima parada, el 3 de gener a Bisha. 12 etapes repartides en 14 dies de carretera per complir el segon objectiu: completar el Dakar.
