En només un any de diferència, la pilot de Seva Laia Sanz haurà passat del moment més dur de la seva particular història d’amor amb el Dakar –primera vegada en 15 participacions seguides que no acabava la prova, que a més va haver d’abandonar el primer dia– a un dels més feliços: el debut com a pilot oficial de cotxes d’un equip que pretén entrar a la competició per la porta gran i reivindicant, a més, una marca històrica com és Ebro, fent bandera de dos dels valors pels quals vol ser coneguda: robustesa i fiabilitat.
De manera que Laia Sanz afrontarà el Dakar 2026 al volant del seu primer T1+ 4×4, un repte que defineix com “el pas valent que buscava des de fa temps”. Després d’un 2025 complicat, la de Seva té clar que el que més la motiva “no és treure’m l’espina pel que va passar l’any passat, sinó començar un projecte nou i poder saber fins on puc arribar”.
Ebro va revestir de solemnitat, dimecres passat, la presentació de l’equip per al Dakar amb un acte que va fer coincidir amb una convenció interna de la marca amb motiu del primer aniversari de la seva implantació a la Zona Franca de Barcelona, recuperant l’antiga factoria de Nissan. A banda del seu copilot des de fa cinc anys, Maurizio Gerini, la van acompanyar el conseller delegat d’Ebro, Pedro Calef, i el president d’Audax Renovables, José Elías, principal soci estratègic en aquesta nova aventura.
Sanz va insistir que el Dakar que arrencarà el proper 3 de gener “torna a ser duríssim” i que la clau serà córrer amb intel·ligència: “No podem precipitar-nos. Hem de ser realistes, tenir el cap fred i dosificar-nos en certes etapes. Si fem bé les coses, ens trobarem en una bona posició sense forçar”.
La pilot osonenca va completar fa poques setmanes al Marroc el primer gran test amb el nou Ebro S800 XRR. “Va ser un entrenament molt positiu. Venia de dues rodes motrius i la conducció és diferent. El 4×4 facilita la vida a les dunes, però és un cotxe més físic i el ritme és més alt”, va dir. En el procés de preparació per a la cursa, Sanz ha treballat sobretot les suspensions i petites millores que l’equip ha tingut temps d’implementar abans d’afrontar el Dakar. L’única absència significativa al Marroc va ser, justament, la de Gerini, que no hi va poder ser per una apendicitis: “Per sort el tindré de nou al meu costat al Dakar, i tot serà més fàcil”.
DEIXAR-S’HI LA PELL, I UNA MICA MÉS
El conseller delegat d’Ebro va reptar Sanz a posar exemples des de la pròpia experiència als valors que volen representar al Dakar. El primer, l’esperit de sacrifici: “En una cursa d’enduro a Itàlia vaig perdre part del dit gros del peu i tot i així vaig acabar-la i vaig guanyar el Mundial. Reconec que el preu va ser alt i ara em faig un 10% menys de pedicura, però ho vaig aconseguir”.
Del treball en equip, va evocar un episodi extrem al Dakar: “Se’m va trencar el motor de la moto i un company em va remolcar 300 km. Vam trigar 25 hores a acabar l’etapa. Sense ell, no hauria acabat aquell Dakar”. I sobre la valentia, va remarcar la decisió de deixar el món de les motos: “Tenia una trajectòria consolidada, però vaig voler sortir de la zona de confort i començar de zero a les quatre rodes”.
Tot i la il·lusió i l’expectativa que genera el projecte, Sanz insisteix a ser prudent: “No anem a buscar un gran resultat, el primer any; hem de ser realistes”. Es busca construir un projecte sòlid de cara al futur, “però el comencem tan ben preparats com podíem estar”.
