Aquest serà el seu 12è Dakar. Després de debutar en categoria de motos el 2006, hi va tornar a partir de 2012 amb sis participacions més fins al 2018. I des de 2019 hi ha anat com a copilot, primer amb Camelia Liparoti i durant tres edicions consecutives, de 2022 a 2024, fent parella amb Pedro Peñate.
Després del parèntesi que haurà estat 2025, la lluçanesa Rosa Romero torna a la cursa més dura del món amb un repte especialment il·lusionant, i disposada a viure una nova dimensió de la competició.
Serà, aquesta vegada, com a copilot de la portuguesa Maria Gameiro i en categoria T1+, a bord d’un Mini JCW Rally 3.0D, un dels cotxes més competitius del bivac. I visible, d’un color fúcsia que no és gens gratuït.
El projecte, íntegrament femení, culmina un any intens de preparació i tres grans prèvies –Marroc, Dubai i la Baja Aragón– amb l’objectiu d’afrontar l’aventura saudita amb garanties.
El projecte va néixer a principi de temporada, quan Gameiro li va trucar per proposar-li crear un equip femení. “Ens coneixíem del Campionat d’Espanya de ral·lis i em va dir que era la seva primera opció. Em va engrescar molt la idea i no m’ho vaig haver de pensar gaire”, recorda.
El repte, però, no és menor: passa de copilotar un SSV de categoria T3 a un T1+ de 400 cavalls i 170 km/h de punta. “La diferència de velocitat és abismal.”
“Al principi al Marroc em vaig sentir gairebé superada, però després de dos dies vam trobar el ritme i la confiança.” Controlar la navegació i les ordres al pilot “és molt diferent a 135 que a 170 km/h”.
El Dakar 2026 comptarà amb una de les participacions més altes dels darrers anys a la categoria reina, amb més de quaranta vehicles.
En aquest context, l’objectiu de Romero i Gameiro és clar: acabar la cursa i lluitar per la Copa Femenina, que es disputaran quatre o cinc equips 100% femenins.
“Acabar sempre és la prioritat, però també volem ser competitives dins de la nostra categoria”, afirma.
El Mini JCW de X-Raid, l’equip que va dominar el Dakar en temps de Nani Roma i Stéphane Peterhansel, és garantia de fiabilitat i seguretat.
“És un cotxe molt segur, més que un side by side. Però també et demana més responsabilitat: la navegació a 170 per hora no perdona”, admet Romero.
Tant ella com Gameiro han dedicat llargues sessions de test i mecànica per preparar les situacions extremes del desert. “Al taller tot és fàcil, però quan ets sola, amb el cotxe calent i la sorra per tot arreu, la cosa canvia.”
Aquest retorn significa també un nou pas en la carrera de Romero, que ja sap què és patir i acabar el Dakar tant en moto com en cotxe.
“És un projecte que em fa molta il·lusió. Amb la Maria ens entenem molt bé i hem fet un gran equip. Cada dia aprenem l’una de l’altra”, assegura.
A la cursa global “tenim a davant pilots professionals i altres que sense ser-ho corren com si ho fossin”. De manera, conclou Romero, que “hem d’assumir a què podem aspirar i quina ha de ser la nostra lluita”.
L’aprenentatge en les curses prèvies “ens ha anat molt bé, i ens sentim preparades”.
I parlant de Nani Roma, Romero diu que “millor que no coincidim a les etapes; voldria dir que les coses no li van gaire bé”, conclou rient.
