“No em plantejo ser professional del ‘horseball’, és un ‘hobby”

(Xevi Soler)
Francesc Puy transmet pura passió. Fa dues setmanes el van escollir com a millor àrbitre de horseball del món. Pura passió per aquest esport, pels cavalls. Però pura passió sense massa recompensa tangible. “Ser professional d’això? Ni m’ho plantejo. Això és un hobby, jo tinc la meva feina i tinc clar que el horseball no pot passar de ser un hobby.” Què penses quan veus la repercussió d’altres esports on si ets el millor tens grans recompenses? “Que tant de bo ens pogués passar a nosaltres, vaja, ens conformaríem a poder ser professionals, a seques.”
Ser el millor del món en qualsevol àmbit de la vida no és fàcil. “Imagino que poca gent l’escullen el millor del món en alguna cosa. I suposo que de la Vall de Camprodon soc dels únics”, diu, enmig d’un gran somriure. Nascut a Barcelona, Puy va conèixer la Vall de Camprodon ja fa molts anys quan anava al Centre Hípic Mas Batlló, a Abella. Ara és un camprodoní més. “Això és qualitat de vida, no ho canvio per res del món. A més, puc dir que he contribuït que Camprodon tingui un equip de horseball.”

UN ESPORT ‘PIJO’?

“No et negaré que hi ha aspectes de l’hípica que tenen un punt elitista; la doma o els salts… però t’asseguro que el horseball és un esport d’equip que vol fugir d’això, que ho té tot per atraure els nens pels seus valors.” Diuen que és una mescla entre el polo, el rugbi i el bàsquet (si és que es pot imaginar una mescla de tot això). “El horseball és horseball, no puc buscar mescles amb altres esports. És un esport minoritari, i per això a través de la Federació Internacional lluitem perquè en un futur (potser llunyà) sigui olímpic. Al final, si no ets olímpic, no existeixes.”
Puy és, a part d’àrbitre, membre de la Federació Catalana, l’Espanyola i la Internacional. També juga en un club de Banyoles, però el reconeixement li ha arribat per l’arbitratge. “M’he d’organitzar, perquè arbitro competicions internacionals, de seleccions (on Catalunya som una potència), Champions, competicions catalanes… He de treballar a la meva immobiliària i buscar temps per a la meva família.”

VOCACIÓ D’ÀRBITRE

“M’agrada xiular a nens, perquè has de ser pedagog, explicar-los per què no poden saltar-se les normes. Amb l’elit la cosa es complica, però l’esport és molt noble.” Només així es pot entendre que no sigui perillós un esport on hi ha contacte entre els genets quan van a cavall, i on al camp no només hi ha quatre persones per equip sinó també els seus cavalls. “M’agrada el món de l’arbitratge. Al final ens equivoquem, com tothom, però apliquem el reglament perquè el joc sigui net i perquè els que hi juguen s’ho passin bé, que és el més important.” No respon amb paraules quan se li demana si és un Mateu Lahoz del seu esport, però la seva cara em respon clarament el no. “Nosaltres no podem parar-nos a parlar amb el jugador. Pensa que el joc ha de continuar, anem damunt dels cavalls, parar significa trencar tot el ritme i no ho podem fer.” Però, com li canvia la vida al recentment escollit millor àrbitre del món de horseball? “Gens… o sigui, és bonic quan t’ho diuen, la federació em va fer un vídeo molt xulo, però… què vols que et digui, m’aixeco a treballar igual, no soc conegut pel carrer, la vida no m’ha canviat gens.” Paraula del millor del món.