Objectiu: campió del món de dards

El ripollès Ángel Rodríguez podria ser dimarts vinent campió del món de dards. És a Chicago, als Estats Units, competint per aquest títol per equips en la categoria de professional. Va aconseguir classificar-se després de guanyar el Campionat d’Europa el passat mes d’abril, imposant-se al campió mundial croat Boris Krcmar. Acompanyat dels olotins Josep Arimany, Masnou, i David Garrigolas, i també de Carles Arola, Matrix, de Calella, competeixen en màquina bullshooter, una especialitat més complicada a la que estan acostumats. “La diana és més gran, els triples són gairebé el doble de superfície i som conscients que si fallem els rivals ens ho posaran difícil per recuperar punts”, comenta Rodríguez. A més, pels americans és habitual competir amb aquesta màquina, perquè és originària del continent i a Catalunya s’ha importat des d’allà. Tot i això, l’equip té esperança i competeixen “com un dels favorits en equip i selecció”. Ho faran en la modalitat de joc 501 i el de criquet.

Durant els cinc dies de campionat, hi ha diverses competicions obertes. Els quatre integrants de l’equip també competiran en l’especialitat de selecció. Rodríguez explica que van demanar a l’organització si podien competir per Catalunya, pel fet que tots els jugadors són catalans, però en denegar-los la petició juguen sota el paraigua d’Espanya. A més d’aquest rànquing, també hi ha jocs paral·lels no oficials, com un campionat amb pijama que permet que “en el cas que no et classifiquis puguis continuar jugant”. D’aquesta manera, els jugadors van passant les rondes de les eliminatòries i cal perdre dues vegades per ser eliminat definitivament. Per tant, “perdre una vegada no significa que no puguis proclamar-te campió”, explica Rodríguez, “caldrà més estratègia i encert, però fallar una ronda no és condició indispensable per no poder guanyar”.

Pel fet de competir en la categoria professional, la més d’alt nivell en l’esport dels dards, el premi del Campionat d’Europa els finança el vol i l’estada a Chicago. Ara bé, les partides se les han de pagar de la seva butxaca. “És l’únic campionat que per jugar cada partida s’ha de pagar, així com la inscripció prèvia”, explica Rodríguez, que té sis espònsors privats, i amb el suport de l’Ajuntament de Ripoll.

PALMARÈS PROFESSIONAL

Rodríguez es va introduir als dards fa 15 anys, quan encara no era major d’edat. Quan estudiava, el bar que hi havia davant l’institut tenia diana i va començar a cridar-li l’atenció. En veure la seva ràpida millora, el propietari del bar li va proposar competir amb ell per parelles. La primera competició oficial la va jugar quan feia tres anys que practicava. Va ser el Campionat d’Espanya del 2017, i va quedar campió en categoria Màster. La temporada següent, la 2008-2009, va començar a jugar en categoria professional, quan tenia 18 anys, i per primera vegada va competir contra els millors de cada província espanyola. Va ser aleshores quan va prendre’s l’esport més seriosament i va començar a fixar-se objectius concrets. Rodríguez recorda que va ser gràcies a l’impuls de Lluís Martínez, qui ell considera el seu mentor, que avui és on és. En un moment baix, va qüestionar-se deixar de competir, i va ser Martínez qui el va convèncer de continuar. Des de llavors i fins avui ha estat quatre vegades més campió d’Espanya, dues vegades subcampió de Catalunya, una campió de Catalunya i ha quedat segon i tercer classificat per Europa en diferents anys. Aquest 2018, ha aconseguit el primer premi europeu amb pas al Mundial.

DARDS PER A L’EDUCACIÓ

Amb l’experiència de la seva dilatada trajectòria, Rodríguez es planteja per aquest estiu fer escola a Ripoll. Té la intenció d’oferir una activitat extraescolar perquè els nens i nenes aprenguin a jugar a dards de manera didàctica. “Sembla que a la vila es practiquen molt els esports majoritaris, i trobo a faltar oferta per als nens que vulguin provar alternatives”. Per això aquest estiu vol fer un campus els mesos de vacances escolars. I anar més enllà. En els dards, hi ha un alt component d’agilitat de càlcul i mental. “A més de jugar per entreteniment, incentivarem les matemàtiques i el càlcul mental i oferiré classes de repàs”, avança Rodríguez.

DARDS D’ALT NIVELL

Amb paraules de Rodríguez, tot i no ser olímpic, els dards són un esport. Per practicar-lo al seu nivell cal entrenament, estratègia i seguretat en un mateix. Les tres condicions són indispensables. En l’àmbit tècnic, l’esport dels dards es pot practicar individualment, per parelles, triplets o per equips, i consisteix a llançar tres dards alternativament cada jugador fins a completar una puntuació determinada o assolir uns sectors determinats una sèrie de vegades també fixada, segons la variant del joc i regles amb les quals estigui jugant.
Hi ha molts jocs que es poden jugar en un tauler de dards, però generalment el darder vol aconseguir reduir un resultat fixat, normalment de 501 o 301 punts, a zero, i l’últim dard ha de dirigir-se obligatòriament en la diana o en un segment doble. També hi ha diferents especialitats com punta de plàstic, punta de ferro, màquina electrònica, diana de ferro…

Els dards van ser reconeguts com a esport a Catalunya l’octubre del 1990. Aquest mateix any es va constituir la Federació Catalana de Dards (FCD) i és una entitat esportiva privada, d’utilitat pública amb interessos cívic, social, esportiu i educatiu. A l’Estat espanyol és un esport oficial però no té massa reconeixement. En canvi, a Anglaterra està professionalitzat, els millors jugadors guanyen mensualment milers d’euros i es retransmeten els campionats en directe per la televisió pública.