Del 29 d’agost a l’1 de setembre, les ciutats de Kalamazoo i Three Rivers, a Michigan (Estats Units), acolliran la competició mundial dels CrossFit Games destinada a adolescents. A la cita hi haurà Marc Vilademunt.
L’osonenc, de 15 anys, va començar a practicar aquesta disciplina l’any 2019 de la mà del seu pare, i després d’haver fet 11 anys de gimnàstica: “Alguns exercicis del CrossFit coincidien, m’hi vaig aficionar i després de la pandèmia vaig començar a entrenar a un gimnàs”.
Era l’Elite Fitness Ripollès, on juntament amb el gimnàs que regenta la seva mare a Torelló hi va anar aprenent i millorant la tècnica. El problema era la manca de companys de la seva edat, “i competir amb gent més gran em feia vergonya”.
Finalment es va animar al seu centre d’entrenament, i des de llavors “faig els exercicis sobretot amb la franja d’edat de gent de 18 o 19 anys”.
En aquesta evolució dins del CrossFit, l’any passat ja va provar els works –treballs que cal fer en una sessió– per classificar-se per als CrossFit Games als Estats Units, “però em vaig quedar a la segona eliminatòria”.
Aquest 2024, ha fet un pas més, i l’esforç l’ha situat entre els 30 millors del món després de superar els reptes que li encarregaven per internet. Ara, en la fase final que es farà a Michigan, Vilademunt espera “trobar-me gent molt forta de la meva edat”, però amb molt d’entrenament i motivació es marca el repte “d’intentar quedar entre els 10 primers”.
El jove practicant de CrossFit està acabant 3r d’ESO, i té clar que el seu futur va encaminat a les professions vinculades a l’activitat física. De fet, en un futur, “el que m’agradaria ser és bomber”.
El Crossfit, una disciplina que arriba amb força
L’aparició de diversos centres que ofereixen mètodes d’entrenament coneguts com a CrossFit és una evidència. Però què és aquesta activitat física que ha acabat generant tota una comunitat de practicants?
Es tracta d’un mètode d’entrenament sorgit als Estats Units, i que tal com desgrana el director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física de la UViC-UCC, Javier Peña, es basa en tres principis: la “variació constant dels exercicis”; la incorporació de diverses disciplines “com els elements gimnàstics, d’halterofília, cal·listènia o activitat cardiovascular”, i en tercer lloc “l’elevada intensitat”.
Segons Peña, el que ha atret a molts practicants és precisament “la variació d’exercicis” i també el sentit de comunitat, “ja que s’entrena, es pateix i s’assoleixen reptes en grup”.
Això fa que persones que havien practicat esports d’equip “i trobaven avorrit anar al gimnàs” retrobin la competició “contra un mateix i contra la resta”.
Una de les conseqüències de practicar CrossFit és el desenvolupament de la força i la massa muscular dels practicants. Aquest fet és important des d’un punt de vista de la salut, ja que tal com desenvolupa Peña, l’Organització Mundial de la Salut ha confirmat que una bona musculatura “és fonamental per a l’autonomia de la persona”.
I és que ja hi ha estudis que relacionen biomarcadors concrets que estableixen relació entre la força i un bon estat de salut en edat avançada. En aquest sentit, apunta que una persona que tingui un bon estat cardiovascular “però poca força” no podrà fer tasques del dia a dia, “com podria ser aixecar-se del llit”.
