Del golf de Biscaia a l’empordanès far de Sant Sebastià i tornar. O el que és el mateix: creuar els Pirineus dues vegades cobrint uns 1.824 quilòmetres i 38.033 metres de desnivell positiu acumulat en 7 dies 9 hores i 37 minuts.
Aquest és el repte que va aconseguir aquest octubre Josep Maria Cabanas, de 51 anys i de les Masies de Voltregà. De fet, Cabanas va ser l’únic ciclista de l’Estat espanyol que va participar a la reconeguda prova d’ultraciclisme Transpyrenees.
El recorregut tenia algunes dificultats afegides, com per exemple el pas obligatori per punts de control “ubicats en llocs estratègics”, una situació que obligava “a analitzar bé el mapa i l’elecció del recorregut”, ja que sovint escollir el camí més recte significava “haver de baixar de la bici o malmetre la mecànica”.
Cabanas també remarca que el temps límit per passar pels punts de control “eren molt curts”, un fet que et provocava “estrès”. De fet, per complir amb els terminis, hi havia dies que el voltreganès pedalava “unes 20 hores al dia”. La duresa de la prova es va fer evident amb els qui la van completar: dels 160 inscrits, només 55 van arribar al final.
L’altra dificultat i característica de la Transpyrenees era el format d’autosuficiència. Això significa que cada participant “s’havia d’espavilar per menjar i dormir”. En el cas del menjar, sense l’opció de portar aliments a sobre per a sis o set dies, el recurs era aprofitar “bars, supermercats i botigues en el camí”.
Això feia que la planificació fos molt important, “ja que en zones de muntanya costava trobar llocs per abastir-se en molts quilòmetres”. A l’hora de dormir, i amb l’objectiu de reduir el temps de carrera, l’opció més pràctica i efectiva “era fer bivac”.
Cabanas descriu l’experiència com una cursa “difícil, impressionant i diferent”. Aficionat des de fa anys a les proves de resistència –corrent i en bicicleta–, ressalta que l’ultraciclisme “et torna a l’essència de l’aventura”, un vessant que les curses de muntanya “potser han perdut en els últims anys”.
En aquesta línia, reconeix que una de les parts que li agrada més d’aquest tipus de proves “és preparar-la”. Això passa per entrenar el cos en l’aspecte físic, però també saber competir “menjant i dormint poc”, o decidir quin equipatge t’emportaràs.
A Cabanas, molta gent li pregunta: I per què ho fas? “És una satisfacció personal”, remarca, tot afegint que acabar el repte “et fa sentir empoderat i t’omple d’una adrenalina que al final és el que busques”.
En l’exigència física hi juga un paper clau “la força mental”, ja que per Cabanas és el que fa que davant d’una adversitat “et comportis d’una manera o d’una altra”. Això també té aplicacions en la vida, ja que aquesta capacitat “et permet reconduir situacions complexes que et pots trobar”.
