Xavier Carandell és, des de la setmana passada, el nou president de l’AEC Manlleu. Substitueix Eduard Marginet, que ocupava el càrrec des del novembre del 2016. L’acompanya una junta de 18 persones.
Com han anat aquests primers dies?
Bé. De moment tot molt bé. La veritat és que molt content pel suport de la majoria de persones que em vaig trobant.
Qui és Xavier Carandell? I com s’involucra al club?
Tinc 48 anys, soc comercial i treballo a l’empresa familiar. La vinculació del futbol em ve d’aficionat. Vinc del món del tennis, fa temps que ho vaig deixar però de jove hi vaig jugar. De sempre he estat molt aficionat al futbol i al Manlleu, del qual fa molts anys que soc soci i vaig entrar de molt jove a la junta. D’altra banda, en els darrers anys els meus fills hi han jugat, el gran va plegar, però el petit encara hi juga. La meva vinculació ve de fa molts anys i és per ser del Manlleu i manlleuenc.
Les eleccions, si hi ha més d’una candidatura, seran al novembre. Per què fa el pas a la presidència ara?
El club necessitava una persona que es posés al capdavant amb un grup de gent perquè els temes s’encallaven molt. Costava decidir pel fet que no hi havia una persona a davant o un grup o la persona adequada per tancar cada tema. I això ens ha fet decidir. Jo soc el president, però hi haurà àrees i cada vicepresident tindrà el poder de decisió en el dia a dia. Hi haurà l’àrea esportiva del primer equip, la del futbol base, l’àrea social, l’àrea econòmica, una de logística i una de comunicació. I totes elles tindran la seva independència dins del club.
L’acompanyen moltes cares noves i joves.
Històricament la junta sempre ha tingut una mitjana d’edat més alta i sí que hem baixat l’edat. La majoria tenim entre 40 i 50 anys.
Quin és l’objectiu que es marquen pel primer equip?
El mateix que ens marcàvem al començament de temporada: fer un equip que fos competitiu per poder lluitar fins a l’últim moment per poder pujar a Tercera i allà serem. Si no ho aconseguim aquest any, perquè no és fàcil, hi ha equips que estan molt forts, ho tornarem a prova l’any vinent. I si pugem, haurem de buscar recursos per poder-ho mantenir, perquè no és senzill.
La categoria del Manlleu ha de ser la Tercera Divisió?
Voldríem i intentarem que sigui Tercera. Per història i pel currículum, crec que hem d’estar a Tercera.
I ha de ser el primer equip de la comarca?
Sempre hem set el primer equip de la comarca com a club, en general. Sí que hi ha altres clubs que han estat pujant perquè han fet les coses bé i han igualat les forces, però històricament som el primer equip de futbol de la comarca.
El futur passa per apostar per la gent de casa?
Clarament. Està clar que una bona part de jugadors han de ser sortits del club, sempre que es facin les coses ben fetes en el futbol. Sempre hi ha fornades de jugadors més bones que altres, però treballarem per fer les coses ben fetes des de la base i l’objectiu és que bona part del primer equip siguin jugadors de la casa.
Al primer equip ja hi ha jugadors molt joves, sortits de la casa i amb futur. Es podran retenir?
Aquesta és la feina que s’haurà de fer a final de temporada amb el director esportiu i el vicepresident del primer equip. Ens manarà molt la categoria en què estem, són nanos amb molt compromís amb el club, esperem que es quedin. Si pugem, sempre serà més fàcil retenir-los. Són joves i jugar a Tercera fa il·lusió a tothom.
A l’estiu, es va desfer el filial. La intenció és tornar-lo a recuperar?
És un tema que està sobre la taula. Es va desfer perquè era inviable, per diferents raons. Si el fem, l’hem de replantejar molt diferent de tal com el teníem. Ara mateix no és el prioritari, però no està tancada la carpeta.
Mantenir el Juvenil a Nacional serà difícil.
Molt. L’equip està competint, ha fet partits molt bons, en molts ha estat allà a tocar però per diferents condicionants serà molt complicat salvar la categoria. Hem de ser sincers, si mires la classificació ja ho veus. Tindrem un bon equip a Preferent i lluitarem una altra vegada.
Com està el futbol base?
Estem estabilitzats quant a nombre de nens. Hem pujat respecte a les dues últimes temporades. Entenc que a partir d’ara hem d’aconseguir augmentar el nombre de nens i som optimistes. També en el nombre de femenins, perquè no en teníem cap i almenys intentarem fer-ne un parell de futbol 7. Pensem que si volem recuperar el femení hem de començar des de baix i fer una bona base, que vagin pujant nenes i que la gent sàpiga que apostem pel femení. I en el futbol base masculí, les categories que tindrem seran similars. Ens sap molt greu perdre la Nacional Juvenil però estem estabilitzats i tenim moltes ganes de tornar a ser una referència en el futbol base.
Hi ha molta competència entre clubs de la comarca?
Hi ha competència a la comarca i fora de la comarca. Abans hi havia els nens que et marxaven a equips punters i ara et marxen a equips no tan punters. Però amb això ens hi trobem tots els clubs.
Com està el Manlleu econòmicament?
Estem tranquils, aquesta seria la paraula, perquè els números són correctes i no farem res que no es pugui fer. Seguirem la dinàmica que s’ha fet fins ara i el que tenim és el que gastem. Som uns gestors i ho hem de fer tan bé com puguem, no som ningú per hipotecar un club de gairebé 100 anys.
Una de les àrees serà la social. Amb una idea dels coordinadors aquest any va començar una AMPA de pares i mares i el que hem fet és reconvertir-la en l’àrea social del club i les persones que en formaven part ara són directius i col·laboradors. Farem que sigui molt potent, la dotarem de pressupost perquè pugui fer coses ja que creiem que és una àrea molt important pel club, que teníem una mica descuidada i li convenia empenta. Volem crear un bon vincle amb l’afició per fer projectes conjunts. Gemma Ricart n’estarà al capdavant amb un grup molt maco de gent i col·laboradors que tenen ganes de fer moltes coses. I això és molt difícil de trobar.
Acaba d’estrenar el càrrec, però el dia que deixi la presidència quin Manlleu li agradaria deixar?
M’agradaria poder deixar un club estable, econòmicament i esportivament, amb un bon grup d’entrenadors i coordinadors i que quan mirem enrere puguem veure que almenys hem intentat fer les coses bé.
