El primer equip federat d’hoquei patins femení va ser el Taradell. Es va formar la temporada 1981/82 tal com demostren les fitxes de les jugadores de la Federació Espanyola de Patinatge. En aquella època només hi havia el Centre Social Catòlic de Terrassa i el Jesús Maria d’Igualada. Poc més tard s’hi va afegir el Cerdanyola. Per tant, el Taradell va ser un equip pioner en l’hoquei femení a Catalunya i el primer que es va formar, de forma oficial, a la comarca d’Osona.
L’equip taradellenc estava format per nou jugadores d’entre 14 i 15 anys: Margarita Barfull, Agnès Herrero, Montse Vila, Teia Baucells, Isabel Martí, Lourdes Pladevall, Assumpta Pladevall, Elisenda Roma i Imma Bosch. Reunides per El 9 Nou, fa uns dies, van recordar l’origen de l’equip, gairebé per casualitat, quan un diumenge a la tarda unes quantes d’elles patinaven a la pista del Parc d’Esports i el president del CP Taradell les va veure i els va proposar de formar un equip femení: “Ho vam dir a la colla i totes s’hi van apuntar”, recorda Lourdes Pladevall. “Jo no sabia patinar però volia anar amb elles i em vaig posar de portera”, comenta Margarita Barfull. “Vam començar pràcticament de zero, no en sabíem gaire, d’hoquei”, afegeix Elisenda Roma, mentre que Agnès Herrero comenta que “jo era la forastera, vivia a Barcelona i pujava els caps de setmana i a l’estiu. Quan vam muntar l’equip, recordo sortir d’escola els divendres i pujar ràpid cap a Taradell per entrenar”.
La competició consistia en lliguetes, primer entre el Terrassa i l’Igualada i després també amb el Cerdanyola. També feien triangulars: “No guanyàvem gaires partits”, recorda Roma, però entre els records hi ha la victòria del partidet que van fer al Palau Blaugrana a la mitja part d’un partit entre el Barça i el Taradell: “El Terrassa sempre ens guanyava i aquell dia vam guanyar 1-0, encara que el partit va durar molt poc”, explica Teia Baucells. En aquest sentit Lourdes Pladevall i Agnès Herrero recorden que “una vegada ens van donar una medalla a les més simpàtiques. Ens va fer molta ràbia”.
Evidentment el vessant competitiu hi era però el millor record d’aquella època va ser que “ens ho passàvem molt bé”, comenta Assumpta Pladevall, mentre que Imma Bosch afegeix que “en tinc un molt bon record. Érem una colla d’amigues, que fèiem diferents esports juntes”, recordant també el tennis, la natació o fins i tot la natació aquàtica que havien fet a l’estiu.
Entrenaven i jugaven a la pista descoberta del Parc d’Esports (fins al 1990 no es va construir el pavelló) i ho feien “primer dos cops per setmana i després també el dissabte”, explica Montse Vila. Les competicions eren el cap de setmana. Dels entrenaments també en tenen un bon record “malgrat el fred que hi feia, anàvem amb pantalons curts”, però tot i així “ens fèiem un fart de riure, fèiem molta pinya”, apunta Baucells.
A banda de la junta directiva, les noies del PE Taradell van tenir el suport incondicional dels jugadors del primer equip masculí: “Vam tenir diversos entrenadors i molts d’ells eren jugadors del primer equip i a més fèiem molts partits amb ells”, explica Lourdes Pladevall. “Ens van acollir molt”, afegeix Barfull. I entre les anècdotes, n’hi ha una que totes recorden: “Jo estava lesionada i me mare no em va deixar jugar. Vaig anar a veure el partit amb tanta mala sort que una bola em va impactar al cap i em va fer un bony. Quan vaig arribar a casa, es pensaven que havia jugat”, comenta Isa Martí. Tot i que algunes d’elles han anat mantenint el contacte, no ha estat fins ara que s’han tornat a trobar 40 anys després per recordar una època “molt bona de la nostra vida. Érem joves, érem amigues a fora i a dins”, comenten totes. Alguna, com Margarita Barfull, encara guarda l’estic, el casc i les guardes de porteres. D’altres recorden aquells patins amb corretges d’aquella primera trobada. “Era una novetat jugar a hoquei.”
