L’aventurer i activista ambiental santjoaní Albert Bosch va completar la setmana passada, amb el seu company d’expedició Pepe Ivars, la baixada integral del riu Tàmesi anglès des del punt on neix, a Kendale, fins a la desembocadura a Southend-on-Sea, després de travessar el centre de Londres.
En total, 346 quilòmetres que, curiosament, van començar i acabar a peu. En el primer cas, perquè en el tram inicial del riu –27 quilòmetres– és sobretot subterrani.
En el segon, perquè ja a mar obert la marea baixa havia allunyat l’aigua de la línia de la costa “i vam acabar caminant dos quilòmetres per tancar oficialment l’expedició”, explica Bosch.
Els dos aventurers van enfilar-se al caiac a Castle Eaton i, en etapes d’entre 8 i 11 hores diàries, ja no el van deixar fins a tocar del final. Va ser una setmana de travessa en què van passar per 200 ponts i 45 encluses, i amb el petit inconvenient que el poc corrent del riu, el freqüent vent en contra i diferents barreres per superar, com les mateixes encluses, els van obligar a passar a l’aigua més hores diàries de les inicialment previstes.
“El tram més complicat va ser la part alta del riu, que són uns 211 quilòmetres”, diu Bosch. L’aigua estava molt calmada, la inèrcia no ajudava gens “i més aviat tenies la resistència del vent que t’anava en contra”.
Els primers quilòmetres són també la part més salvatge, en el sentit que el curs del riu era molt estret “i ple de vegetació que havies d’anar esquivant”. Superada aquesta etapa, el Tàmesi es comença a fer ample, amb trams a plena natura i altres que ja voregen nuclis de població.
LA ICÒNICA TRAVESSA PEL CENTRE DE LONDRES
Un dels moments àlgids va ser el pas pel centre de Londres. Normalment no hi està permesa la navegació amb embarcacions sense motor, i es van haver de tramitar permisos especials. “Després d’haver fet tot el riu, trobar-te amb el caiac passant pel costat del Parlament, el Big Ben, el London Eye, la Torre de Londres o tota la City financera va ser molt emocionant”, recorda.
Quedava per al tram final afrontar l’efecte de les marees –dues de pujada i dues de baixada cada dia– “que afectava molt la navegació amb caiac. Si de mitjana trigaves vuit minuts per quilòmetre, amb la marea baixa podies baixar fins a cinc, però amb la marea alta es convertien directament en 40 o 50 minuts”.
Aventura al marge, de la setmana de travessa pel Tàmesi també en queda la visió ambiental del que va ser un riu especialment castigat per la industrialització, fins al punt de considerar-lo “biològicamernrt mort”.
Gràcies a la creixent consciència ambiental, la pressió de comunitats locals i accions directes, s’ha anat recuperant. Perquè la majoria de peixos hi puguin viure, l’aigua ha de tenir almenys entre 4 i 5 mil·ligrams d’oxigen dissolt per litre. “Va arribar a estar a 0,5, però s’ha revertit. Hi ha esperança”, conclou Bosch.
